PLATAFORMA SALVEM LA MOLINA

 

 

A LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE L’ALT PIRINEU:

AL·LEGACIONS DE L’ASLM ( ASSOCIACIÓ SALVEM LA MOLINA) A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PDU DE REVISIÓ DELS SÒLS NO SOSTENIBLES REFERENTS AL BARRI DE LA MOLINA QUE PERTANY AL MUNICIPI D’ALP DE CERDANYA APROVAT EL 25 JULIOL DEL 2019

EN / NA NÚRIA MARTÍ BATERA en representació de l’Associació Salvem La Molina inscrita al registre d’Associacions amb núm. d’identificació G55049001,

Proveïda del DNI nº 37650502P

Amb domicili: a efectes de notificacions a Vicenç Torrent Avda. D’ Alp, nº 26,

Codi Postal: 17537 Població: La Molina(Girona)

e-mail: nmarti4@xtec.cat i salvemlamolina@gmail.com

Telèfon de contacte: 696122530

EXPOSA:

I.- En el DOGC de data 1 d’agost de 2019 es publica Edicte de l’Acord d’aprovació inicial del Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu (PDURSNS-AP) que afecta, entre d’altres, al Barri de La Molina dins del terme municipal d’Alp a Cerdanya, i d’exposició de l’expedient a informació pública pel termini de 45 dies, que finalitza en data 7 de novembre de 2019.

II.- Que en el tràmit de referència, procedeixo a comparèixer en la representació que ostento i a formular escrit d’AL·LEGACIONS, que deixo articulat en base a les següents consideracions i organitzat segons índex següent :

ÍNDEX :

1. ANTECEDENTS

2. ARGUMENTS GENERALS

3. ARGUMENT GENERAL ESPECIAL

4. ARGUMENTS I FONAMENTS ESPECÍFICS

ANNEXOS:

ANNEX 1 : AL·LEGACIONS SOBRE RISCOS GEOLÒGICS

ANNEXOS 2 i 3: MAPA DEL PICC 2 I 3 ON ES SITUA LES ZONES ON ES POT CONSTRUIR SEGONS AQUEST PLA VIGENT A LA MOLINA.

1. ANTECEDENTS

L’ Associació Salvem La Molina va tenir coneixement de l’existència del Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió dels sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu en la seva FASE INICIAL (PDURSNS_AP) a falta de poc temps per la finalització del període de participació pública.

Després de llegir i entendre els objectius del PDU i l’altre contingut necessari, vam analitzar quins sòls amb ubicació al nucli de La Molina (municipi d’Alp) podien ser objecte d’aquest Pla.

D’aquesta manera, es va presentar un escrit de suggeriments el qual consta dins de la documentació del Pla. Els suggeriments fan referència a sòls amb localització a 4 Àmbits de La Molina : SUP 9-La Solana; SUP 10-El Golf que apareixien en les fitxes del PDU; al que nosaltres vam afegir PMU-Font Moreu i també el de Promocions Doroga del Barri del Sitjar.

Segons consta en la Certificació emesa per l’Ajuntament d’Alp i continguda en la documentació del Pla, per cap dels tres àmbits el pla urbanístic vigent s’ha desenvolupat ni executat, a excepció de la construcció de l’existent aparcament de Muntanya Sagrada en una part del sector del Golf. No així en el cas de promocions Doroga en que sí es va realitzar la urbanització.

D’altra banda, dos d’aquests tres grans àmbits (SUP 9-La Solana i SUP 10-El Golf) van ser considerats pel propi Pla, determinant que per ells : “és d’aplicació la suspensió de tramitacions i llicències d’acord amb el que estableix l’article 73 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya” tal i com s’indica en les dues fitxes corresponents contingudes en el Pla.

De manera incomprensible, però, en la documentació del Pla corresponent a la seva “Aprovació inicial” dels tres grans àmbits esmentats, només s’han considerat dos, excloent el sector SUP 10-El Golf, que figurava inicialment. S’ha intercanviat la zona de El Golf per la de Font Moreu.

La nostra Associació considera que no procedeix aquesta exclusió i sol·licita s’incorpori el sector SUP 10-El Golf dins dels escollits per a la seva desclassificació.

Cal la desclassificació pels casos de LA SOLANA, FONT MOREU i sobretot de EL GOLF. Únicament en el cas de FONT MOREU si es considerés, que després de rehabilitar i omplir tots els habitatges buits o en mal estat, hagués una urgent necessitat es pogués replantejar, amb el necessari consens de la nostra associació, la possibilitat d’edificar algun habitatge amb un sostre inferior al proposat, vora els habitatges actuals i en zones de pendents adients, podent a més cedir a l’ajuntament la part corresponent de sòl per habitatges de caire social. No obstant entenem que sempre es prioritzi l’habitatge de primera residència en els nuclis tradicionals per tal de poder accedir amb major facilitat a serveis bàsics tot l’any, serveis que caldria tenir previstos en l’ordenament futur ja que actualment són força escassos .

BASANT-NOS EN EL PROPI DOCUMENT D’APROVACIÓ INICIAL DEL PDURSNS:

APARTAT III: MEMORIA DE L’ORDENACIÓ

b. Memòries específiques i fitxes proposta Municipis de la Cerdanya

ARGUMENTS :

2. ARGUMENTS GENERALS:

AL COMENÇAMENT DE LES FITXES DEDICADES AL SISTEMA URBÀ DE PUIGCERDÀ PG 35-36 ( DE PEU DE PG.):

Heu estimat que el creixement del conjunt del municipi d’Alp fins 2026 ha estat sobrepassat en escreix, parleu del 115% . Tant en les dades del quadre com en la gràfica es pot observar que és el municipi que ha tingut un major creixement. També s’observa el declivi en la construcció fins el 2018, segurament per la crisi, la manca de necessitat de nova construcció per haver suficients habitatges BUÏTS i no haver un POUM, que va ser bloquejat per la nostra associació degut a un intent de doblar o triplicar el sòl i volum urbanitzable, sense un motiu justificable que no fos el purament especulatiu, tal com s’ha pogut observar aquests darrers anys.

Per altra banda l’augment de població 2000-2018 ha estat de 365 habitants => un 31% ( sobre el 115% del total de creixement), per tant com molt bé indiqueu el creixement en excés d’habitatges no és per habitatge de primera residència, sinó de segona. Per tant ÉS UN PRIMER ARGUMENT per no augmentar considerablement el nombre de segones residències.

En aquesta mateixa pg 35 indiqueu les estratègies del PTPAPiA pel sistema urbà de Puigcerdà al que Alp pertany i són:

-“La principal estratègia per a aquest àmbit és alentir el ritme de construcció de segona residència i propiciar un canvi de model en la tipologia extensiva per poder satisfer la demanda amb menor consum de sòl.”

– “Barrejar l’oferta turística amb l’activitat hotelera, i incorporar noves activitats econòmiques i serveis per tal de diversificar l’economia i desestacionalitzar l’ocupació actual. “

-“ Aturar majoritàriament la ubicació de nous creixements i instal·lacions a la plana i consolidar els nuclis tradicionals. Completar les urbanitzacions sense augmentar-ne la superfície. “

-“ Als nuclis de població situats a l’entorn de la plana i al peu de les dues carreteres que l’envolten, els creixements s’han de produir sempre en direcció a la muntanya, de manera que no es traspassi la carretera per tal d’evitar la segregació dels sòls urbans i garantir el bon funcionament de les vies de comunicació.”

=> Entenem extensible a nuclis que volen créixer cap a zona de El Golf sobrepassant la carretera de Masella.

– “Gestionar convenientment els jaciments arqueològics.”

=> Fins ara a La Molina no s’ha fet res.

ENTENEM QUE TOT EL SUBRATLLAT ÉS EXTENSIU A LA MOLINA !!

APARTAT: 2. ALP Pg. 37 :

-Indiqueu: “ El municipi està integrat en el Parc natural del Cadí-Moixeró, forma part de la Reserva natural de caça de la Cerdanya”

=>Suposem important preservar el màxim possible valorant a fons els seus impactes derivats tant de la construcció com de les pistes d’esquí.

-Indiqueu: “ que els primers residents són a tot el municipi 1559 i els habitants de La Molina són 491”

=> que aquests representen un 31,5 % del total .

-Indiqueu: “ Pel que fa a l’habitatge, compta amb 3.608 unitats, dels quals només 768 (el 21%) són de primera residència, 2.620 (el 73%) són segona residència i 220 (el 6%) estan buits, segons el Cens d’habitatges de 2011”

=> Sabem ( hem fet un recompte) que a La Molina hi ha vora de 1700 habitatges, queda clar que a La Molina és on es concentra més la segona residència, doncs ja hem vist que la població fixa representa tan sols el 31,5% ( aprox. no arriba a 200 habitatges de 1er resident) del total del municipi. => per tant 1.700 -200= 1.500 ( del total de 2.620 del municipi) habitatges de 2a residencia a La Molina => es concentra a La Molina més de la meitat del total del municipi, representant aprox. el 57,2% => superem en escreix el % de habitatges de segona residència respecte del total del municipi que han crescut al llarg dels anys=> > del 115%.

A part cal considerar el gran nombre de places hoteleres, ja que és on es concentren la majoria d’aquest establiments.

EN EL VOSTRE APARTAT:

ESTRATÈGIA TERRITORIAL DE DESENVOLUPAMENT DELS ASSENTAMENTS URBANS

-> EN EL PTPAPiA :

-Indiqueu: “ Quantitativament, l’aplicació d’aquesta estratègia permet un creixement de fins al 30% de l’àrea urbana consolidada existent, amb un factor de correcció per ser un nucli menor” => Entenem que aquest possible creixement caldrà sigui a altres nuclis i no pas a La Molina que ha complert en escreix.

Per tant cal preguntar-se si en calen més, quan a La Molina hem superat de molt , en proporció, aquell 115% de creixement del municipi que dèieu al principi?

-Indiqueu “ Reconeix com a àrees especialitzades residencials els nuclis de Masella i la Molina, ubicats a peu de les pistes d’esquí alpí homònimes, i els assigna una estratègia específica de canvi d’ús i reforma”

-I també indiqueu: “s’assenyala la necessitat de completar els sòls urbans o urbanitzables més consolidats i replantejar l’ordenació urbanística que tenen, buscant solucions que combinin la concentració dels aprofitaments urbanístics en models d’edificació més compactes i eficients en el consum de sòl, alliberant sòl classificat de naturalesa forestal, promovent usos turístics per damunt dels residencials i equipant el teixit d’elements estratègics com pàrquings i equipaments que permetin a aquestes dues polaritats consolidar i incrementar el paper d’activitat econòmica d’interès nacional que tenen i desestacionalitzar l’oferta.”

=> SEGONS ELS VOSTRES PROPIS PARAMETRES QUEDA CLAR QUE NO SÓN GENS CONSOLIDATS NI EL GOLF, NI LA SOLANA NI FONT MOREU, NI TAMPOC ALGUNS ALTRES QUE MENCIONAREM MÉS TARD!!

Pg. 38-> PDUC:

– Indiqueu: “ A La Molina……..tinguin en consideració els aspectes següents:

“ – Concentració en models d’edificació més compactes per reduir consum de sol

– Alliberar sòl classificat de naturalesa forestal.

– Promoure els usos turístics per damunt dels residencials, tot proporcionant en els teixits presents i futurs nous equipaments i zones de pàrquing. “

=> El projecte urbanístic que va ser aprovat de la zona de El Golf aniria en contra de la concentració en edificis més compactes i d’alliberar sòl classificat de naturalesa forestal. També en contra de promoure usos turístics per sobre dels residencials donat que bona part seria d’usos residencials.

=> Pel cas de la zona de la Solana, Font Moreu i la resta passaria el mateix.

Pg. 39

Per Font Moreu s’estableix la prohibició de construir per damunt de la cota de 1625m. Com es podria entendre que es transfereixi sòl de La Solana a El Golf que es troba per damunt d’aquesta cota?

-> “ PDU ESTACIONS D’ESQUÍ LA MOLINA-MASELLA” parla a la memòria de l’Avanç :

-“Redefinir model turístic de la muntanya pirinenca, sotmesa a als canvis de condicions ambientals, …….i a noves pràctiques turístiques” “ ….contemplar complementarietat comercial, estacional i territorial del turisme d’esquí amb altres modalitats turístiques; l’articulació amb altres funcions del territori de muntanya; i la seva integració en el paradigma del desenvolupament sostenible….Una de les disfuncions a considerar és el Canvi Climàtic…. afectarà al turisme de neu…. obliga a repensar el turisme de neu …. pensar en necessària diversificació del sector de la neu ( per ex. amb reconversió en estacions de muntanya, amb activitats d’oci a l’estiu i incorporant a l’oferta la identitat, el patrimoni artístic o gastronòmic) .

=> Com bé s’indica si aquesta és la vostra pròpia visió, atenent que a l’hivern poden minvar les pernoctacions i afluència per manca de neu i cal obrir-se a altres esports de muntanya a practicar fora del període hivernal, amb altres atractius complementaris que faci augmentar l’ocupació en altres estacions de l’any ( no necessàriament únicament a l’estiu, cal pensar en primavera i tardor amb les seves variacions de paisatges), ens preguntem per què cal augmentar les segones residències o, fins i tot, el nombre de places hoteleres que no es omplen ni en plena temporada hivernal? Per tant , l’afluència es repartiria durant tot l’any i faria inútil les noves construccions massives, com en el cas del projecte de El Golf, o en moltes altres zones de La Molina.

=> Cal pensar també en la capacitat d’acollida del territori. Ja actualment en moments de màxima afluència es col·lapsa la zona de pista llarga, muntanya Sagrada i el peu del Telecabina a La Tosa. Pot absorbir més residents la zona que col·laborarien a augmentar el col·lapsa? Fins on pot arribar aquest creixement desmesurat?

-> PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS DE MUNTANYA diu tal com indiqueu:

“ apart. 4: Ordenar els creixements residencials-turístics lligats a les estacions de muntanya.

a. Rehabilitar i renovar abans de colonitzar nous sòls.

b. Reciclar els sòls ja utilitzats.

c. Establir límits al creixement.

d. Regular les tipologies edificatòries.

e. Adoptar criteris de qualitat en les noves construccions.

=> Les zones de que parlem trencarien bona part d’aquests criteris. Sobretot en el cas de El Golf el macroprojecte aniria en contra de l’apartat a, b, c. De la resta d’apartats d i e depèn de com es realitzés, però l’experiència ens diu que els que proposen aquests projectes no sempre treballen amb prou cura i respecte d’aquests criteris.

-> CATÀLEG DE PAISATGE DE L’ALT PIRINEU I ARAN diu:

“ ….les noves implantacions no han de distorsionar els nuclis tradicionals, ni els seus escenaris”

=> El macroprojecte de El Golf : distorsionaria els nuclis tradicionals allargant la zona de Supermolina sense cap sentit ni necessitat. També és molt clar que modificaria un dels pocs “escenaris” que encara resten parcialment ( després del desastrós pàrquing) que són una de les zones de prats i boscos més emblemàtiques i boniques de La Molina, a més de que són accessibles per tothom.

=> En quan a La Solana i Font Moreu com la resta són també “escenaris” prou importants per la magnificència dels boscos o en els altres casos, ser llocs utilitzats com a zones de lleure tradicionals de la població en el que la seva construcció representaria trencar una sèrie “d’escenaris” (paisatges) molt característics.

PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENT

-> Dieu del PICC: “passats 33 anys des de aprovació… el present PDURSNS_AP considera adequat revisar-los en relació amb la sostenibilitat”

=> Totalment d’acord.

– Dieu que el PICC està actualment vigent, ja que el POUM proposat va quedar suspès en la seva executivitat.

=> Cal recordar, com hem dit al començament, que la nostra associació hi va tenir un pes molt important per poder salvaguardar moltes de les zones de La Molina, que actualment haguessin estat amb un POUM desmesurat que pretenia reconvertir moltes àrees en urbanitzables, amb densitats i volums molt exagerats, que podrien haver estat actualment difícils de revertir. A més vam evitar legalitzar bastantes edificacions il·legals i un abocador que actualment produeixen un fort impacte en el paisatge. També tenir present que hem guanyat davant el TSJC 6 contenciosos contra aquestes edificacions i abocador il·legals. Pendents únicament d’execució de sentència en el moment que ho creiem oportú.

– Dieu :” tan en SUP-9 La Solana com en el PMU Font Moreu no s’ha desenvolupat ni executat cap pla parcial” No obstant , sí existeixen modificacions pel SUP-10 El Golf:

*El de 1999 , no desenvolupat ni executat, llevat, l’aparcament i pendent de l’adaptació a les directrius del PDUC .

* El pla parcial del 2003 de l’àrea edificable on es fixa ordenació vials i parcel·les destinades a 15.477,37 m2 de sostre de blocs plurifamiliars i 2.323,63 m2 de sostre per unifamiliars.

=> Pla parcial que desconeixia bona part de molts habitants de la zona, el que vol dir que quan es va fer va ser fet amb molta “discreció “, segurament intencionada per tal de no general rebuig. Ni siquiera apareixia en el POUM del 2009-11. Molt sospitosa tanta discreció!!

=> PER TOTES LES VOSTRES PROPIES ARGUMENTACIONS, ANTERIORMENT ESMENTADES AL LLARG DE TOT EL TEXT, AQUEST PLA ENS SEMBLA UNA VERITABLE BARBARITAT. ENTENEM ÉS FACILMENT REVERTIBLE JA QUE NO ESTÁ EXECUTAT I EN CAS DE INDEMNITZACIÓ SERIA ÚNICAMENT PER L’ELABORACIÓ TÉCNICA DEL PLA.

=> PER TANT ENTENEM CALDRIA INCLOURE AQUESTA ZONA DINS DELS PDURSNS, COM A SÒL NO SOSTENIBLE.

-> LEGISLACIÓ SECTORIAL parla de :

Informe ACA del 12/11/2018 SUP-9 I SUP-10 EL GOLF afeccions per inundabilitat.

No sabem a quina zona concreta es refereixen.

Informe ICGC de data 28 de juliol 2019 , parla de que els sectors no tenen rics geològic aparent, però en el cas de la zona de El Golf, hi ha àrees amb Calcàries del Devonià, que podrien donar esfondraments.

Voldríem tenir accés a aquests dos estudis, per valorar-los. No obstant adjuntem les nostres al·legacions respecte al tema de Riscos geològics en: ANNEX 1: RISCOS GEOLÒGICS

De la Pg. 41: LA MOLINA

De la taula de sòl urbà consolidat:

A. No entenem d’on surten els nombres de parcel·les potencials NE. Evidentment, sí, d’on surten de la taula, de dividir la superfície de sòl NE entre la superfície de parcel·la mínima que donen 123, 197 i 381=> en total 701.

Partint que no tenim els nombres dels que vosaltres disposeu, ni dels recursos en personal especialitzat, a nosaltres fent un càlcul sobre el mapa del PICC i calculant aproximadament el nombre de parcel·les unifamiliars ens surten vora 268. Hem calculat els espais amb claus de plurifamiliars ens surten 18 zones entre de més grans i més reduïdes que poden representar un munt d’apartaments i places hoteleres noves, potser 527 apartaments i/o aparthotels i segurament ens quedem curts.

Per tant sinó ens expliqueu d’on surten, els nombres no ens quadren de cap manera respecte al pla vigent, el PICC.

B. És cert que representen ,tant en un cas ( els vostres nombres) com en un altre ( en els nostres nombres) una gran quantitat d’habitatges nous potencials. Aquest argument encara ens reforça més en la idea de que la zona del Golf, i evidentment la de Font Moreu i La Solana, han de ser considerats sols no sostenibles.

C. Cal pensar que hi ha zones que al llarg dels anys han estat sobreedificades respecte a les normatives actuals. Marcades en el mapa amb una -> S. Hi ha altres zones sobredimensionades, fins i tot, després del PICC, el que vol dir que estan fora de la legalitat. Algunes d’elles van estar denunciades en els 8 contenciosos que vam iniciar el 2010 i guanyats ja 6 d’ells davant el TSJC, com ja havíem dit més a dalt. Marcades amb una -> I afegida a la S.

ANNEXES 2 I 3: MAPES DEL PICC COLOREJATS ON ES POT OBSERVAR ELS SÒLS URBANITZABLES SEGONS AQUEST PLA.

Llegenda de colors:

groc -> zones ja edificades unifamiliars

taronja-> zones ja edificades plurifamiliars

blau -> zones per edificar indicant clau de tipus constructiu segons PICC

verd-> zones a desclassificar

S: Sobreedificat

I: Il·legal

Els nombres afegits a mà : són el càlcul aproximat de parcel·les o d’apartaments estimats per cada zona.

RESPECTE A LA RESTA DE PÀGINES DE LES FITXES DE FONT MOREU I DE LA SOLANA EXPRESSEM:

LA NOSTRA TOTAL CONFORMITAT AMB ELS ARGUMENTS PER CONSIDERAR AQUESTES DUES ZONES COM A SOLS NO SOSTENIBLES I, EN CONSEQUÈNCIA , EVITAR LA SEVA EDIFICACIÓ.

ÚNICAMENT HEM AFEGIT ALGUN ARGUMENT DE CAIRE GEOLÒGIC EN L’APARTAT DE RISCOS GEOLÒGICS PER REFORÇAR, SI CAL, ELS VOSTRES PROPIS ARGUMENTS.

3. ARGUMENT GENERAL ESPECIAL:

=> LA CAPACITAT D’ACOLLIDA DEL TERRITORI I MÉS EN CONTEXT D’UN CANVI CLIMÀTIC TANT ACCELERAT.

3. 1 MOBILITAT: Tothom ja sabem que cal un canvi de visió sobre aquest tema. Si augmentem el nombre d’habitatges en molta més quantitat augmenten diversos problemes:

– Espais d’aparcament =>augment d’ocupació del territori.

– Contaminació ambiental local i generació de més CO2 a nivell global per augmentar la gent que es desplaça tan des d’altres poblacions, com per dins de La Molina.

– Problemes de simple mobilitat augmentant els embussos en moments àlgids de molta afluència que empitjoren en casos de nevades intenses ( afavorides per la irregularitat climàtica a la que ens dirigim). Ja sabem que el canvi climàtic ens porta a alternar molts anys de poca neu amb alguns de fortes nevades.

– Necessitat a La Molina d’un transport més respectuós amb el medi, per tant avalem la iniciativa d’un telecadira que vertebri tot els ja dispersos nuclis. Per tant no cal augmentar aquest dispersió amb habitatges marginals .

3.2 DESPESA ENERGÈTICA: a més habitatges, més despesa energètica. Tindrem suficient generació d’energia neta per tants habitatges? A part de procurar la màxima eficiència energètica dels habitatges.

3.3 RECURSOS HÍDRICS-ÈPOQUES DE SEQUERA: aquest tema és cabdal ja que amb el canvi climàtic ens acostem a un increment dels problemes d’aigua. Augment de períodes de sequeres prolongades i més intenses. A més habitatges augment dels problemes per la necessitat de recursos hídrics afegits als actuals. D’on els pensem treure’ls? Els aqüífers poden quedar esgotats i amb difícil recuperació, quan això passa => esgotament d’aigua superficial per mantenir els ecosistemes. Si cal prioritzar l’aigua de boca, com ho farem per innivar?

Ens agradaria veure els càlculs que fan els experts en quan a recursos hídrics.

Amb un càlcul simple, considerant un consum de mitjana de 132 litres/ habitant /dia ( dades d’AGBAR), a part cal considerar que amb el nombre de jardins i algunes piscines el consum es pot disparar més a l’estiu. Si considerem uns dies punta d’afluència, per exemple Nadal, Setmana Santa, caps de setmana amb neu o a l’estiu:

1700 habitatges actuals x 4 persones per apartament x 132 litres = 897.600 litres per dia.

Si considerem cas de Nadal 2 setmanes => 897.600 x 15 dies= 13.464.000 litres de consum => 13.464 m3. Aquí cal afegir la despesa en hotels, restaurants i comerços varis=> Quant més pot ser ? 11 hotels i algun petit allotjament poden representar 60 persones com a mínim segons capacitat ( segurament quedant-nos curt => 660 persones més x 132 l.= 87.120 litres = 87 m3/ dia multiplicat per 15 dies de Nadal= 1.305 m3 =>

13.464 + 1305 = 14.769 m3 només els dies de Nadal i sense comptar comerços i restaurants.

No sabem d’on surt l’aigua de boca ni quin cabal té. Però serà suficient?

Sabem els Llacs tenen cabuda per bastants metres cúbics i de vegades s’utilitza una part d’aquest per aigua de boca , però si coincideix en èpoques seques …que passarà?

EXTRACTE DEL PROJECTE DE LA BASSA DE COLL DE PAL 2010

“ La previsió de demanda de l’aigua per fer neu artificial el 2015 és de 620 .000 m3/any. Per recuperar aigua de primavera s’ha planificat que per 2012 La Molina disposi de 240.000 m3 de reserva superficial en basses d’aigua.”

=> No tenim dades actualitzades però sembla la demanda per innivar és més alta que la capacitat de les basses d’aigua.

DEMANEM ES FACI, O SI ESTÀ FET SE’NS FACI ARRIBAR, UN ESTUDI ACURAT DE LES RESERVES REALS D’AIGUA PER SI PODEN SOSTENIR MÉS HABITATGE I L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL DEL MALBARATAMENT D’AQUEST RECURS!!

3.4 MALBARATAMENT DE RECURSOS UTILITZATS EN LA CONSTRUCCIÓ:

Davant de una crisi mundial de recursos ens preguntem si és lògic seguir malbaratant-ne tants.

3.5 EXCÈS DE GENERACIÓ DE DEIXALLES:

Ja tenim un gran problema. Consumim molts envasos, no reciclem suficient, omplim abocadors o necessitem incineradores. Més habitatges=> més residus.

4. ARGUMENTS I FONAMENTS ESPECÍFICS DE:

4.1 LA ZONA EL GOLF :

Coincidència amb l’àmbit i objectius del PDU

– La revisió contemplada pel PDU és sobre els sòls urbanitzables delimitats i no delimitats no desenvolupats, tant si tenen el Pla parcial aprovat com si no l’havien redactat i tramitat.

– L’objectiu general del PDU és “adequar el planejament urbanístic municipal dels sòls pendents de transformació al concepte de model territorial vigent i de desenvolupament urbanístic sostenible”.

Dins dels objectius de detall hi figuren l’adaptació dels sòls d’extensió als principis de continuïtat i compacitat, evitar els sòls amb pendents superiors al 20% així com delimitar l’àmbit urbà amb criteris de protecció medi ambiental i de valorització del paisatge.

 L’àmbit del Golf compleix amb la condició de no desenvolupat i la seva planificació urbanística actual clarament no està adaptada als criteris de creixement urbanístic sostenible promoguts a Catalunya per la Llei d’urbanisme vigent (2002) i altres posteriors i recollits en el PDU.

Característiques i estat actuals del sector de La Molina i de l’àmbit del Golf

Com es va descriure en l’escrit de suggeriments presentat per la nostra Associació en la fase d’informació i participació pública, La Molina pateix de les conseqüències d’etapes passades de creixement urbanístic desordenat, i en ocasions especulatius, seguint “un patró de desenvolupament residencial de baixa densitat amb urbanitzacions disperses”.

Aquesta descripció coincideix plenament amb el diagnòstic que el propi PDU fa sobre l’evolució urbanística a Catalunya durant els períodes de creixement econòmic, amb el sector de la construcció com a principal motor.

Els resultats visibles i els inconvenients ocults d’aquest “urbanisme” del passat a La Molina són coincidents amb els identificats en el PDU. Concretament:

– una ocupació del sòl amb dispersió en el territori que implica un major consum de sòl i un costos econòmics mes alts en mobilitat, infraestructures i serveis així com ambientals

– una localització inadequada i innecessària en relació als espais oberts i sensibles en el cas de La Molina i especialment del Golf, que comporta un impacte inadmissible sobre el patrimoni ambiental i cultural, destruint el paisatge i a l’hora posant en perill els valors naturals identitaris propis que constitueixen un valor econòmic d’atractiu turístic.

 La localització, la configuració i la pròpia identitat de l’àmbit del Golf dins La Molina encaixa perfectament amb la definició de “sòl inadequat per a la seva urbanització” que fa el PDU. L’àmbit es troba fora del nucli urbà superior de la Molina, tot ell sobradament per damunt de la cota 1.625 m, una bona part amb pendents superiors al 20% i format per boscos de coníferes amb alguna zona de prat de muntanya.

 Una de les línies principals del PDU és “assegurar un creixement urbanístic compacte, amb el menor consum de sòl possible, concentrant l’edificació en el nuclis existents, evitant així a fragmentació i amb la cura del paisatge com a element central”. Aquests principis encaixen plenament amb l’objectiu de desclassificar el sector del Golf que promovem des de Salvem La Molina.

CAL INCIDIR TAMBÉ:

 en 30 anys no ha hagut necessitat de que prosperin els plans parcials de la zona de El Golf. Per tant zones on no cal construir ja que no hi ha massa possibilitat de demanda real.

 existència de molts habitatges buits, mig buits o per rehabilitar i barris absolutament denigrats per manca de manteniment de les administracions locals.

 per tant entenem cal promoure, en el cas que sigui necessari, la construcció en els nuclis de Supermolina o de L’Estació o al voltant d’aquests ja establerts, per tal d’afavorir la cohesió urbanística i social, així com l’establiment de serveis: comercials, mèdics, bancaris, escolars…o d’altre mena. Això afavoriria l’establiment de població durant tot l’any amb treball a la zona, ja que actualment fugen a altres poblacions on tenen serveis.

 Una macrourbanització com la que proposa el pla parcial del 2003 destruiria tot l’entorn.

La zona del Golf és l’única i última oportunitat de disposar d’un parc forestal públic al nucli superior de La Molina

A excepció de l’enorme aparcament existent a la seva zona baixa, la resta de l’àmbit del Golf és un espai d’esplèndida natura pirenaica, combinació de bosc de coníferes i prats de muntanya que per la seva configuració, ubicació i orografia constitueix un immillorable espai de passeig i gaudiment de la natura.

D’altra bandat, donada l’actual utilització dels espais verds contigus al Golf (per part de FGC) per activitats majoritàriament de pagament -algunes d’elles dirigides a un segment reduït d’usuaris- i parcialment ocupats per les infraestructures necessàries (pistes d’esquí, remuntadors, pistes del bike parc …) l’àmbit del Golf resta com l’únic espai verd amb continuïtat i accessible que permet recorre a peu i gaudir la natura en el seu estat original i pur.

La zona baixa del Golf està formada per un gran prat rodejat de bosc, i per la seva poca o nul·la pendent és el lloc òptim per activitats de lleure i pel passeig de les persones amb mobilitat reduïda i les famílies amb infants de curta edat. Des d’aquest punt, senders amb pendents suaus i accessibles recorren el bosc fins a la zona del llac artificial inferior, que disposa d’un petit aparcament i els serveis bàsics pels visitants. Cal comentar que promovent que els visitants aparquin al gran aparcament inferior i facin el passeig per dins del bosc, s’aconsegueix descongestionar el petit espai per aparcar del llac i disminuir l’impacte mediambiental que provoca una acumulació de vehicles en un paratge sensible com aquest.

La vall a la dreta del llac, te l’atractiu específic com a conca del torrent que baixa de Coll de Pal, el qual es pot recórrer sense dificultat fins al seu creuament amb la carretera de Masella i també continuar pel camí de Segramorta fins als nuclis intermedi i baix de La Molina.

Amb moderades inversions -que es podrien anar fent gradualment- es poden adequar i senyalitzar els senders del paratge del Golf a l’hora que dotant-los de zones de descans i panells informatius de la flora i fauna pirenaica existent.

 Pel seu indiscutible atractiu natural, la seva relativa proximitat al nucli urbà superior i per disposar de l’aparcament existent, el Golf s’ha de convertir en l’autèntic parc forestal públic al sector de La Molina 1700.

 Amb això es preservaria una zona clau dins del valor patrimonial paisatgístic de La Molina, permetent-ne un us veritablement públic i s’augmentaria substancialment el seu atractiu turístic tot l’any, contribuint a la desestacionalització dels visitants.

 D’altra banda no s’entendria que sent majoritàriament de propietat pública (Ajuntament d’Alp, FGC) es caigués en parany de sacrificar total o parcialment l’espai del Golf amb la justificació del seu us urbanístic totalment innecessari o per obtenir-ne uns beneficis econòmics potencialment especulatius.

OBSERVIN LA COMPARATIVA EN DUES FOTOS:

1. ESTAT ACTUAL

 

2. COM QUEDARIA AMB L’ESPAI OCUPAT AMB LES EDIFICACIONS.

VOSTÈS MATEIXOS JUTGIN LA DESTROSSA !!!

4.2 MALGRAT TAMPOC APAREIXEN EN CAP DE LES SEVES FITXES HI HA UNES ZONES ENTRE LA ZONA DE L’ESTACIÓ I DE LES CASES DEL SITJAR QUE SERIA DESITJABLE FOSSIN DESCLASSIFICADES:

SITUACIÓ:

3

4.2.1 MARCAT EN FOTO DE SITUACIÓ I EN EL MAPA DEL PICC ANNEX 1 AMB UN :

3

ZONA URBANITZADA PERÒ NO CONSTRUIDA ENTRE ELS CARRERS FONT DEL TRÈMOLS, SITJAR I CASA VELLA QUE VOLIA EDIFICAR L’EMPRESA PROMOCIONS DOROGA S. L., A CÀRREC DEL SR. FRANCISCO ROSELL BLANICH:

ARGUMENTS PER TAL DE DESCLASSIFICAR AQUEST SOLAR:

-Voldríem no es permetés la seva urbanització per:

a. Les roques Pissarres ( Roca metamòrfica provinent de roques lutítiques -argiles-) que composen el subsol estan altament esquistosades ( fractures d’origen metamòrfic) en una zona d’altes pendents (arriben fins a 45 graus o més). Cal saber que aquestes roques es meteoritzen donant lloc a les roques originaries o sigui lutites – argiles- que faciliten el lliscament. Només l’eixamplament del carrer Font dels Trèmols ja està provocant freqüentes lliscaments planars . Es pot observar a les fotos inferiors tant la fracturació com la pendent.

b. Algunes parcel·les no tenen sortida a un vial, ja que el vial urbanitzat a tal efecte és il·legal per estar damunt d’una zona verda segons decisió del TSJC a una demanda de la nostra

associació i en procés d’execució de sentència per part de l’ajuntament que ja ha admès que així era.

c. Les parcel·les estan situades molt a la vora dels habitatges antics de la Finca del Sitjar i d’altres habitatges del carrer dels Trèmols, podent provocar despreniments o/i esllavissades sobre els mencionats habitatges, essent un risc per les persones en cas d’edificar-hi.

d. Porta molts anys sense urbanitzar-se.

e. Dona espai de lleure a tota la zona del Sitjar, essent una àrea que tradicionalment era de lleure des de els anys 50.

4.2.2 SOLAR MARCAT AMB EL NOMBRE 1 EN LA FOTO DE SITUACIÓ I EN EL MAPA DEL PICC ANNEX 1:

Solar ubicat a la riba del riu de la Fou-Padró amb la confluència amb el torrent de les Pletasses.

ARGUMENTS:

a. Zona de rebliment de terres abocades que han desviat el riu del seu lloc originari.

b. Es troba en la zona de policia del riu, susceptible de patir inundacions, tal com vostès mateixos indiquen per aquesta zona en les explicacions de Riscos geològics del PDU del domini esquiable LA Molina Masella, ja que està a continuació de l’Alberg Verge de les Neus, zones afectades per la riuada del 82.

c. En proves de sondeig fetes per un veí es va trobar un aqüífer, cosa no gens estranya per estar al costat del riu.

d. La seva edificació trencaria tot l’encant de la zona, en el que vostès parlen de ” escenaris” al voltant dels nuclis, quedaria la zona absolutament destruïda. Era en els anys 60 una zona d’esbarjo i bany.

4.2.3 SOLAR MARCAT AMB EL NOMBRE 2 EN LA FOTO DE SITUACIÓ I EN EL MAPA DEL PICC ANNEX 1:

ARGUMENTS:

a. Situat entre el torrent de les Pletasses i les vies del tren a tocar.

b. Al costat de magatzem de màquines i de dipòsit de la potassa.

c. Igual que en el cas anterior destruiria el mateix ” escenari” a preservar.

4.2.4 SOLAR MARCAT AMB EL NOMBRE 4 EN LA FOTO DE SITUACIÓ I EN EL MAPA DEL PICC ANNEX 1:

ARGUMENTS:

a. Un espai molt reduït.

b. Amb una pendent quasi vertical.

c. Agafa un tros de camí antic de la zona.

d. Roques similars a les del cas 3.2.1

4.3 CONJUNT DE PARCEL·LES NUMERADES AMB NOMBRES

5 – 6 – 7

EN EL MAPA COLOREJAT DEL PICC ANNEX 3:

Considerem que totes elles són una continuïtat natural de la zona SUP.9 LA SOLANA i per tant que tenen unes característiques similars respecte a la pendent i tipus de roques.

En conseqüència considerem són susceptibles d’ésser desclassificats com a sols edificables i puguin considerar-se objecte d’aquest PDURSNS.

ÉS PER TOTS AQUESTS ARGUMENTS QUE,

SOL·LICITEM:

Que tingueu per presentat el present escrit, i tingueu per compareguda en el tràmit d’informació pública del Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu, a l’Associació Salvem La Molina, i per formulat escrit d’AL·LEGACIONS sobre l’indicat instrument, per a que, previs els tràmits d’aplicació, es procedeixi a modificar el Pla Director establint com a determinació l’actuació per la qual, ES CONSIDERI LA DESCLASSIFICACIÓ COM A SÒLS EDIFICABLES ELS JA CONTINGUTS EN EL PDURSNS I ELS INDICATS EN ELS APARTATS ANTERIORMENT MENCIONATS : 4.1 EL GOLF I ELS CONTINGUTS EN L’APARTAT 4.2 i 4.3, TOTS ELLS DE LA MOLINA , d’acord amb les consideracions contingudes en el present escrit.

Atentament,

NÚRIA MARTÍ ( Representant legal i redactora)

Presidenta de l’associació Salvem La Molina

Llicenciada en Ciències Geològiques i Professora de CTMA a secundària.

CARLES CAROL ( Redactor)

Sots-president de l’associació Salvem La Molina

Llicenciat en Enginyeria Industrial

ANNEXOS:

ANNEX 1 : AL·LEGACIONS SOBRE RISCOS GEOLÒGICS

FRAGMENTS EXTRETS DE L‘AVANÇ DEL PDU DEL DOMINI ESQUIABLE LA MOLINA MASELLA, EN L’APARTAT DE RISCOS GEOLÒGICS:

INFORMACIÓ EXTRETA DEL MAPA GEOLÒGIC DE LA PG.10 Fig . 3 i PGS. 7,8 i 9.

PG. 33

“D’altra banda, cal esmentar l’esdeveniment del Xalet – Refugi del CEC, que va patir una important afectació l’any 2006, després que vessant en avall es fes un important desmunt per a un bloc d’apartaments. Probablement l’afectació del xalet va ser conseqüència d’un moviment, per trencament o deformació, del terreny, a causa de la pèrdua de resistència del terreny que va comportar el rebaix. En condicions naturals, els gresos i lutites de la formació Orgm són poc susceptibles a generar lliscaments, però són materials que estan força fracturats, amb fractures que presenten direccions preferents. De manera que si s’efectuen desmunts que tallin el terreny a favor d’aquests plans, s’afavoreix el seu trencament i el lliscament de la massa superior. És per tant que abans d’efectuar una edificació o estructura cal realitzar un estudi geotècnic del terreny que tingui en compte aquest aspecte.”

=> SUP-9 La Solana: es troba sobre els mateixos materials i a més les capes tenen una inclinació de 63 graus cap a la pendent.

PG. 56:

“En perillositat baixa enfront esfondraments es recomana:

• realitzar estudis geofísics previs a edificacions o instal·lacions per a identificar possibles cavitats o vuits de material al subsòl, especialment en les dolines o si es preveuen fonamentacions puntuals.”

=> Malgrat parli d’altres zones cal tenir-ho en compte en els subsols amb calcàries.

-> Cas de la zona de El Golf, amb subsol calcari del Devonià:

Dcc: Devonià – Carbonífer ->Calcàries noduloses i lutites. En la major part dels afloraments presenta un tram inferior i un tram superior separat per les calcàries noduloses de la unitat Dcg. Les característiques són: Unitat inferior (fm Compte A), formada per calcàries massives i noduloses, amb nivells intercalats de pelites, més abundants a la part alta…..

I també parcialment:

Dcrb: Calcàries lutítiques de color marró, lutites carbonàtiques i calcàries massives. Es poden diferenciar dos trams: L’inferior (fm Rueda) té cicles mètrics de pelites carbonàtiques, alternades amb calcàries noduloses. ….

Recobert per capa de profunditat variable de materials del Quaternari:

Qgpd :Antics dipòsits periglacials degradats. Dipòsits heteromètrics de sorres i clastes angulosos. Blocs, clastes angulosos i rodats, llims i argiles, desordenats i no consolidats. Interpretats com el desmantellament al·luvial i col·luvial d’altres dipòsits glacials i periglacials. Edat: Plistocè-Holocè.

=> Materials de dubtosa estabilitat cara a edificar, per manca de consolidació i amb facilitat per la infiltració d’aigua al subsol calcari. Cal pensar que en els jardins s’incrementa la infiltració pel rec.

HI HA UNA ALTRE PART DE LA ZONA DEL GOLF QUE CORRESPON A MATERIALS:

Orst: Lutites carbonàtiques amb restes de nòduls carbonatats dissolts. Descrites com a “Schistes troues”. Localment els nòduls dissolts són en realitat fòssils de braquiòpodes, crinoïdeus, coralls o briozous. Descrits com a formacions Estana i Ansovell. Edat: Caradocià-Ashgil·lià.

=> Creiem poden estar a sota parcialment de les possibles edificacions en zona de certa pendent, afavorint possibles esllavissaments, depenent de la proporció de material lutític. Cal estudiar-ho si més no.

AL FINAL PG. 57 ACABA:

“Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, cal tenir en compte les següents recomanacions:

– La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les directrius actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE), però amb especial atenció als fenòmens aquí descrits.

-Prendre mesures adequades durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.

-Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana deixar una distància prudencial entre l’escarpament i la base d’edificacions, ja que es poden veure afectades per la pròpia evolució del vessant.

-Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents. Usualment , no solen ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar assentaments diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.”

=> AIXÒ ÉS APLICABLE RESPECTE A LES ZONES FONAMENTALMENT AMB ESFONDRAMENTS I ESLLAVISSAMENTS, APLICABLES A LA SOLANA, EL GOLF, EN LES ZONES DE FORTA PENDENT DE FONT MOREU I TAMBÉ A LA ZONA DE SOBRE EL SITJAR DE L’EMPRESA DOROGA DEL CARRER FONT DELS TRÈMOLS: Marcat sobre el Mapa del PICC- Annex 1 Nº AIXÍ COM APLICABLE AL Nº

4

3

=> L’ÚLTIM APARTAT SOBRETOT PEL CAS DEL TERRENY SITUAT AL SITJAR VORA EL RIU, AL COSTAT DE LA CARRETERA I MÉS AVALL DELS APARTAMENTS MARESME NEU AFECTAT PER: INDICAT EN MAPA DEL PICC- ANNEX 1 Nº

1

A. Tractar-se de una zona de rebliment de terres antròpic que va provocar la pròpia desviació del riu.

B. Hi ha un clar tema d’inundabilitat per estar dins la zona de policia del riu.

C. Tenir un aqüífer a sota i a poca profunditat. Hi ha estudis fets al respecte.

ANNEXOS 2 i 3: MAPES DEL PICC EN DOCUMENT A PART