Proposició de llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural

Proposició de llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural

202-00036/12

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

BOPC 553
26 de febrer de 2020

Al president del Parlament

La Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, en la sessió tinguda el dia 19 de
febrer de 2020, ha estudiat el text de la Proposició de llei de creació de l’Agència
de Patrimoni Natural (tram. 202-00036/12), l’informe de la ponència i les esmenes
presentades pels grups parlamentaris.
Finalment, d’acord amb el que disposa l’article 120.6 i 7 del Reglament del Parlament,
i recollint les modificacions aprovades per la Comissió, ha acordat d’establir
el dictamen següent:

Proposició de llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya

Preàmbul
El marc internacional estableix fites i obligacions concretes per als governs en
matèria de conservació i ús sostenible del medi natural i de la biodiversitat. A escala
mundial, les Nacions Unides van promoure el Conveni sobre la diversitat biològica
durant la Cimera de la Terra del 1992, i són diversos els documents –plans, protocols
i decisions– que el despleguen, entre els quals el Pla estratègic de la diversitat
biològica 2011-2020, aprovat el 2010, que estableix els objectius d’Aichi, i el Pla
d’acció dels governs subnacionals, ciutats i altres autoritats locals 2011-2020, aprovat
el 2010, que insta els governs a coordinar-se, a totes les escales, de l’estatal a la
local, per a ésser efectius en la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica.
També l’Agenda global de desenvolupament sostenible 2030, aprovada el 2015,
inclou objectius rellevants en l’àmbit de la biodiversitat, vinculant explícitament per
primera vegada el desenvolupament sostenible amb la conservació del patrimoni
natural. A Europa, la Unió Europea promou l’Estratègia sobre biodiversitat fins al
2020, aprovada el 2011 –i ha previst una nova estratègia fins al 2030–, adoptant el
Conveni sobre la diversitat biològica i vinculant el desplegament de la xarxa Natura
2000 a la consecució de sis objectius bàsics de conservació. L’Estratègia europea
insta la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els estats membres a emprendre
mesures per a aturar la pèrdua de biodiversitat. Alhora, Catalunya ha establert la
seva pròpia Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat 2030, aprovada per
l’Acord GOV/54/2018, del 17 de juliol, que estableix com a línia d’actuació prioritària
número 64 la creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
Hi ha, també, una demanda social creixent de protecció i de gestió del patrimoni
natural de Catalunya, una exigència de qualitat de l’entorn natural i una percepció
ciutadana, que ha crescut els darrers anys, d’acord amb l’enquesta semestral sobre
medi ambient i ciutadania que promou el Departament de Territori i Sostenibilitat,
del fet que els esforços que destina el Govern a la conservació del patrimoni natural
són manifestament insuficients. Aquesta demanda té, també, un significatiu component
econòmic en tant que el patrimoni natural té una importància estratègica per a
alguns sectors d’activitat, com el del turisme, i per al desenvolupament local d’una
part molt important del territori català.
Catalunya acull 741 hàbitats diferents. Pel que fa a responsabilitat internacional,
cal recordar que 94 hàbitats i 57 espècies presents a Catalunya són d’interès comunitari
i 83 espècies d’ocells estan incloses en l’annex I de la directiva relativa als ocells.
Amb relació a la seva superfície, el territori català és enormement ric pel que fa a
biodiversitat, amb més de quatre-centes espècies d’animals vertebrats, més de deu
mil espècies d’animals invertebrats i més de quatre mil plantes vasculars. En concret,
Catalunya té dotze vegades més hàbitats d’interès comunitari per unitat de superfície
que el conjunt d’Espanya, sis vegades més que Itàlia, tres vegades més que Portugal,
tretze vegades més que França, catorze més que Suècia o la Gran Bretanya i quinze
més que Alemanya. El patrimoni natural és, en conseqüència, un tret distintiu de Catalunya
i un actiu estratègic que cal protegir i gestionar adequadament.
El 32% del territori català està protegit pel Pla d’espais d’interès natural, el qual
inclou els espais de la xarxa Natura 2000 i els espais naturals de protecció especial,
com ara els parcs naturals. Els ecosistemes d’aquests territoris, i els processos i espècies
que els conformen, no són unitats aïllades, sinó connectades per la matriu
del territori, i constitueixen globalment la xarxa anomenada infraestructura verda.
En conjunt, és una superfície important que cal planificar, ordenar i gestionar adequadament,
amb la col·laboració dels propietaris i de les polítiques sectorials que
incideixen sobre el territori.
Malgrat la recuperació d’alguns ecosistemes, entre els quals alguns de forestals
i arbustius, que estan en expansió, els indicadors sobre l’estat de la biodiversitat i el
patrimoni natural palesen que Catalunya continua perdent biodiversitat. El càlcul
per a Catalunya de l’índex Planeta Viu, un indicador sobre l’estat de la biodiversitat
mundial adoptat pel Conveni sobre la diversitat biològica i els objectius d’Aichi, basat
en el seguiment de les tendències poblacionals d’espècies de vertebrats terrestres,
d’aigua dolça i marins, evidencia una greu tendència regressiva, amb una disminució
del 22% de les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats per al període
2002-2016. Catalunya té una xarxa significativa de centres i grups de recerca
especialitzats en l’estudi de diferents branques del patrimoni natural i en la seva
conservació i gestió, que cal coordinar, reforçar i vincular més i millor amb la presa
de decisions i la gestió diària. Les dades aportades per aquests grups de recerca de
Catalunya reflecteixen que les pèrdues de biodiversitat més significatives s’estan
produint en els hàbitats agraris, d’aigua dolça i litorals, com a conseqüència directa
de l’activitat humana. La pèrdua de biodiversitat i la degradació del patrimoni natural
posen en risc la provisió de serveis ecosistèmics, que són bàsics per a la salut i
el benestar de la societat, com la pol·linització, la fixació de carboni, l’esmorteïment
d’inundacions, la purificació de l’aigua o la protecció dels recursos pesquers. Només
des de la perspectiva econòmica, el cost d’oportunitat per incomplir l’objectiu de la
Unió Europea d’aturar la pèrdua de la biodiversitat per al 2020 es calcula en 50.000
milions d’euros anuals.
En definitiva, Catalunya té un patrimoni natural excepcional en el context europeu
i, per tant, una gran responsabilitat –també legal– de protecció i gestió. Els diversos
indicadors en matèria de biodiversitat palesen el deteriorament de la situació
i una tendència general negativa. La superfície protegida i que cal atendre representa
el 32% del territori català. Els reptes de planificació, ordenació i gestió són ingents i,
pel que fa als dos darrers, en la major part encara estan pendents d’abordar.
La protecció de la natura no és una política accessòria, perquè afecta una part
molt important del territori, del seu desenvolupament econòmic i del benestar de la
societat, raó per la qual ha d’ésser entesa com una oportunitat i un factor de desenvolupament
i de qualitat de país, i en cap cas com una càrrega.
La complexitat de la gestió del medi natural i la biodiversitat, atesa la dinàmica
variable dels sistemes naturals, exigeix altes capacitats de coordinació i d’execució,
especialment en un context de canvi global. El fet que la política de patrimoni natural
a Catalunya hagi estat històricament infrafinançada i hagi tingut una capacitat d’actuació
insuficient, a diferència de la governança establerta en altres àmbits de les polítiques
ambientals, com el de l’aigua o els residus, lligat a la insuficiència de les estructures
administratives clàssiques, justifica plenament la necessitat de crear una agència
de la natura de Catalunya.
Aquest no és un plantejament singular ni excepcional, atès que aquesta solució
s’ha donat en molts de països de l’entorn de Catalunya. De fet, tots els països que
han promogut, des de fa dècades, una política forta i activa en l’àmbit del patrimoni
natural, han creat estructures de governança dotades de plena autonomia i capacitat
d’actuar. El cas més recent és el de França, país que va posar en marxa la seva agència
per a la biodiversitat el 2017.
La gestió del medi natural és d’una gran complexitat, particularment en un territori
secularment humanitzat i densament poblat com Catalunya. Les polítiques que
tenen per objectiu la conservació del patrimoni natural –concepte que va des de la
preservació i la protecció fins a la restauració o l’ús sostenible– tenen un evident
component transversal, ja que tenen una estreta relació amb les polítiques d’ordenació
del territori, les agràries i ramaderes, les cinegètiques i pesqueres, les turístiques,
les d’infraestructures, les energètiques i les fiscals, entre d’altres.
La gestió del medi natural, per a ésser efectiva, ha de combinar l’aplicació de
coneixements científics amb l’ús d’instruments i tecnologies propis del món de l’enginyeria,
la sociologia, l’economia, l’urbanisme, l’educació o la comunicació, de manera
que, d’una banda, ha de resoldre la transferència de coneixement de la recerca
a la gestió i, de l’altra, s’ha de dotar d’una organització pluridisciplinària i interdisciplinària.
Aquesta realitat casa malament amb la rigidesa de places adjudicades a
cossos tècnics de l’Administració tradicional de la Generalitat.
La dinàmica variable dels sistemes naturals i de la biodiversitat exigeixen un alt
grau de capacitat d’actuació, fins i tot per a fer front a eventuals emergències, com les
invasions biològiques, l’adaptació al canvi climàtic o determinades amenaces a elements
patrimonials de primer ordre. L’Administració pública ha d’ésser àgil a l’hora
d’actuar, perquè d’això en pot dependre l’assoliment dels objectius últims de les polítiques
de conservació.
La gestió de tots els serveis i infraestructures amb què s’ha dotat Catalunya al
llarg de tres dècades, com els centres d’informació, documentació i interpretació
dels parcs naturals i altres estructures d’ordenació de l’ús públic, els centres de recuperació
de fauna salvatge, la cria en captivitat d’espècies amenaçades, el compliment
de la normativa comunitària als espais de la xarxa Natura 2000 i el desplegament de
tota mena d’accions de gestió de les espècies, els hàbitats, el patrimoni geològic i els
espais naturals protegits, exigeix altes capacitats de coordinació i d’execució en un
context de canvi global.
Des d’un punt de vista operatiu, durant més de vint-i-cinc anys d’experiència
d’ençà de la creació del Departament de Medi Ambient, s’ha posat de manifest la
insuficiència de les estructures administratives clàssiques per a abordar amb eficàcia
i eficiència els aspectes indicats. La conservació del patrimoni natural no es troba en
mans únicament de la Generalitat. En sintonia amb les noves formes de participació
ciutadana en els afers col·lectius i amb les noves tendències en la governança de les
polítiques públiques, avui les diputacions i altres ens locals, els consorcis mixtos entre
la Generalitat i els ens locals, les entitats de custòdia del territori i altres entitats
del tercer sector ambiental, els propietaris, les fundacions, les empreses de serveis i
les consultores, els centres acadèmics i de recerca, i les diverses formes de voluntariat
ciutadà formen un ric i complex ecosistema organitzatiu, impossible d’encaixar
amb les envellides estructures encara vigents.
En l’esfera econòmica, la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya ha de generar
un impacte positiu. D’una banda, ha de permetre un millor finançament de les
polítiques del medi natural i l’obertura cap a noves fonts de finançament més enllà de
les estrictament pressupostàries. De l’altra, ha de millorar l’agilitat, l’eficiència i l’eficàcia
en la gestió pressupostària.
Finalment, és important de recordar que, al llarg dels darrers vint-i-cinc anys,
l’administració encarregada de la planificació i la gestió del patrimoni natural no ha
gaudit de la integritat i la continuïtat necessàries per a poder definir i executar una
política sòlida i estructural. En diverses ocasions s’han dividit equips i repartit funcions
entre departaments, s’han ajuntat de nou i amb diferents combinacions, han
canviat de departament i d’orientació, s’ha prioritzat i desprioritzat llur actuació.
Aquest permanent anar i venir ha consumit moltes energies, ha impedit de posar
uns fonaments sòlids, ha deixat moltes línies de treball inconcluses i ha estat causa
d’una gran pèrdua de coneixement i expertesa.
La creació de l’Agència de la Natura de Catalunya ha de permetre d’aprofitar
les nombroses oportunitats ambientals, econòmiques i socials derivades de la conservació
de la natura. Per a donar resposta a les necessitats que s’han esmentat, és
necessària i pot ésser molt útil la creació d’un organisme estable i amb un cert grau
d’independència i capacitat d’actuació que pugui optimar els recursos disponibles i
augmentar l’eficàcia de l’Administració; un organisme orientat a l’acció, que resolgui
la insuficiència de les estructures administratives clàssiques, tal com ja s’ha esdevingut
en molts dels països de referència en l’àmbit de les polítiques ambientals.
La creació i les funcions de l’Agència de la Natura de Catalunya s’emmarquen
en les competències que l’article 144 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atorga
a la Generalitat.

Article 1. Creació, naturalesa i règim jurídic
1. Es crea l’Agència de la Natura de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i
plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves funcions, adscrita al departament
competent en matèria de medi ambient, com a entitat de dret públic de la Generalitat
regulada per l’article 1.b.1 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març,
de l’Estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del
24 de desembre. L’Agència ajusta la seva activitat al dret privat, sens perjudici de
l’aplicació de les normes de dret administratiu en els casos en què exerceix funcions
o potestats públiques.
2. L’Agència de la Natura de Catalunya es regeix per aquesta llei, per les disposicions
que la despleguen, per la Llei de l’Estatut de l’empresa pública catalana i per
les altres normes aplicables.

Article 2. Objecte i definicions
1. L’Agència de la Natura de Catalunya té per missió la protecció, la planificació,
la gestió, la restauració, el millorament i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant
en l’àmbit continental com en el marí, amb la finalitat de conservar-ne el patrimoni
natural, la biodiversitat i la geodiversitat, i de garantir els serveis ambientals i les
externalitats positives dels ecosistemes, amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència
i eficiència.
2. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:
a) Patrimoni natural i biodiversitat: conjunt d’elements, recursos, funcions, processos
i àmbits del medi als quals es reconeix un valor ecològic, evolutiu, ambiental,
científic, paisatgístic o cultural. Aquest conjunt inclou les espècies silvestres,
les poblacions i els recursos genètics de llur diversitat biològica, les comunitats biològiques,
els hàbitats, els ecosistemes, la geodiversitat i el patrimoni geològic, el
patrimoni immaterial i els coneixements i usos tradicionals que hi estan vinculats.
b) Infraestructura verda: xarxa de zones naturals i seminaturals i d’altres elements
ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la
prestació d’una extensa gamma de serveis ecosistèmics.
c) Espais naturals protegits: els espais que formen part de la xarxa Natura 2000
i els inclosos en el Pla d’espais d’interès natural.
3. El terme conservació comprèn els processos de preservació, protecció, ús i
aprofitament sostenible, i restauració, que es poden aplicar segons els casos.
4. Els recursos fitogenètics i zoogenètics per a l’agricultura i l’alimentació, inclosa
l’agrobiodiversitat, i els components bioquímics i genètics de l’espècie humana
s’exclouen de l’objecte de l’Agència de la Natura de Catalunya i es regeixen per llur
normativa específica.

Article 3. Funcions
1. L’Agència de la Natura de Catalunya té com a àmbit d’actuació tot el territori
de Catalunya i té atribuïdes les funcions següents:
a) Formular la planificació estratègica sobre les polítiques de biodiversitat i medi
natural, i exercir en aquesta matèria la representació davant l’Administració de l’Estat
i davant les institucions de la Unió Europea i les organitzacions internacionals.
b) Formular directrius, elaborar i tramitar propostes normatives relatives al patrimoni
natural i la biodiversitat del medi natural terrestre i marí, i fer-ne l’avaluació
i el seguiment.
c) Impulsar les accions de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat
portades a terme per les entitats sense ànim de lucre, els ens locals, les organitzacions
comunals, les empreses, els propietaris de finques rústiques i el sector agrari,
cinegètic i forestal, i la cogestió en l’àmbit marítim i pesquer, en les matèries que
siguin de la seva competència, i donar-hi suport, i també promoure la custòdia del
territori, la conservació comunitària i la conservació privada.
d) Dissenyar, dirigir, planificar i gestionar el sistema d’espais naturals protegits,
cadascun dels espais, terrestres i marins, que en formen part i el conjunt de la infraestructura
verda que els connecta, i formular i tramitar les declaracions d’espais
naturals protegits, incloses les figures pròpies de convenis, tractats o altres instruments
internacionals. Pel que fa als espais marins i d’aigües continentals, aquesta
funció s’exerceix en aquells que són competència de la Generalitat, d’acord amb la
normativa vigent.
e) Formular i tramitar les declaracions d’espais naturals protegits, incloses les
figures pròpies de convenis, tractats o altres instruments internacionals.
f) Exercir les funcions d’autoritat ambiental de la xarxa Natura 2000 i gestionar
els hàbitats i les espècies que en formen part amb la finalitat de mantenir-los o restablir-
los a un estat de conservació favorable, i també aplicar una gestió adaptativa,
quan escaigui, amb fórmules de governança compartida, comunitària, i privada.
g) Identificar i conservar els serveis ambientals dels ecosistemes i promoure actuacions
de restauració o creació d’infraestructura verda i renaturalització.
h) Exercir, en els espais naturals de protecció especial i en els boscos que s’estableixin
com a singulars, madurs o destinats a l’evolució natural, com a resultat de
la successió ecològica, les funcions de cogestió amb l’òrgan competent en matèria
forestal, per als terrenys forestals de titularitat de la Generalitat, d’acord amb el que
estableix la disposició addicional segona. Per als terrenys forestals de titularitat municipal
o comunal, es poden establir instruments de col·laboració quant a la planificació
i la gestió entre la propietat i l’Agència, sens perjudici de les competències
atribuïdes a l’Administració forestal. Per als terrenys forestals de titularitat privada,
es mantenen les funcions del Centre de la Propietat Forestal i l’Agència és l’administració
responsable d’informar els instruments d’ordenació forestal per a mantenir
i millorar la biodiversitat.
i) Participar, en els espais naturals protegits aquàtics, d’àmbit marí i de les aigües
continentals, en les funcions de cogestió amb l’òrgan competent en matèria de pesca
marítima i continental i en matèria d’afers marítims per a mantenir i restaurar la
biodiversitat marina i de les aigües continentals i per a assolir els objectius de conservació
fixats per a aquests espais.
j) Formular, tramitar i executar els instruments de planificació, gestió, recuperació
i restauració de la connectivitat ecològica, dels hàbitats i del patrimoni geològic.
k) Formular, tramitar i executar els instruments de planificació, gestió, recuperació,
reintroducció i conservació ex situ d’espècies salvatges o silvestres, i el patrimoni
genètic associat, llevat de les cinegètiques i les que són objecte d’aprofitament
piscícola, sens perjudici de les funcions de cogestió i les possibilitats de participació
que estableix aquesta llei.
l) Gestionar la xarxa de centres de recuperació de fauna salvatge que s’adscriuen
a l’Agència.
m) Exercir accions preventives, de control i, si és tècnicament possible, d’erradicació
de les espècies exòtiques invasores declarades i de col·laboració amb les autoritats
sectorials en la gestió d’altres espècies exòtiques que puguin tenir impacte
sobre els hàbitats i les espècies autòctons.
n) Promoure, amb la participació dels centres i grups de recerca, museus, altres
entitats i organismes de les administracions, la informació, l’avaluació, el seguiment,
la recerca aplicada i bàsica, la transferència de coneixement i la capacitació i
formació dels professionals sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
o) Fer el seguiment de la biodiversitat i el patrimoni natural amb l’objectiu de conèixer-
ne l’estat en cada moment, per tal de planificar i ordenar les polítiques de gestió i
conservació.
p) Promoure l’educació, la interpretació, la divulgació, la comunicació, l’accés
transparent a la informació, el debat i la mediació, el voluntariat ambiental i la ciència
ciutadana, participativa i local, i considerar les necessitats específiques i diferenciades
de la població local i visitant dels espais naturals, i també impulsar els
instruments necessaris per a donar suport al tercer sector ambiental.
q) Promoure la coordinació amb les administracions dels territoris veïns de Catalunya
i la cooperació internacional en l’àmbit del patrimoni natural i la biodiversitat.
r) Promoure el desenvolupament d’instruments econòmics, fiscals i legals i d’altres
figures innovadores per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
s) Ordenar l’ús públic dels espais naturals protegits i gestionar la xarxa d’equipaments
i immobles patrimonials de titularitat o adscripció de l’Agència i aquells
que, tot i estar adscrits a l’òrgan competent en matèria forestal per raons estrictament
jurídiques, són dins dels espais naturals de protecció especial i no tenen un ús
associat a l’explotació forestal. Si no és possible l’adscripció a l’Agència, per tal de
materialitzar aquest darrer supòsit s’ha d’establir, de comú acord, un règim de cessió
o d’ús necessari.
t) Fomentar i fer compatible la vinculació del patrimoni natural i la biodiversitat
amb el desenvolupament territorial, l’activitat econòmica i social, la generació
d’ocupació, l’emprenedoria i la innovació, i promoure’n la vinculació amb les comunitats
locals, en col·laboració amb altres departaments de la Generalitat, altres
administracions competents i agents socials i econòmics.
u) Desenvolupar actuacions per a la conservació i l’ús sostenible del patrimoni
natural i la biodiversitat de manera integrada en les polítiques relatives al canvi climàtic
i les polítiques sectorials que hi tenen incidència.
v) Facilitar la participació de la ciutadania, els sectors econòmics, les organitzacions
de filantropia i altres organitzacions en la conservació del patrimoni natural,
incloent-hi el foment del patrocini, del mecenatge, de la inversió social i altres formes
de suport econòmic i financer.
w) Portar a terme el règim d’intervenció administrativa amb relació a totes les
matèries a què fa referència aquest article, incloses les potestats d’autorització, control,
foment i sanció i totes les altres funcions que deriven de l’aplicació de la normativa
que regula les seves competències, i, en particular, informar preceptivament
abans de l’aprovació de qualsevol pla, programa, projecte o autorització administrativa
que pugui afectar els espais naturals protegits. La presa en consideració
d’aquests informes s’ha de fer constar justificadament en els respectius acords resolutius.
x) Crear i gestionar les convocatòries públiques pròpies de l’Agència en matèria
de recerca i gestió de la biodiversitat i el patrimoni natural.
2. Les funcions de gestió del patrimoni natural i de la biodiversitat s’exerceixen
amb la col·laboració dels propietaris i gestors sectorials, dels altres actors que
operen al territori i del Consell Català de Cogestió Marítima en l’àmbit que li és
propi.

Article 4. Òrgans de govern i estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya
1. Els òrgans de govern de l’Agència de la Natura de Catalunya són els següents:
a) El Consell de Direcció.
b) La Direcció.
c) La Comissió Social.
d) La Comissió Científica.
2. El Govern ha d’aprovar, per mitjà d’un decret, els estatuts de l’Agència de la
Natura de Catalunya, els quals han de determinar i regular les funcions dels òrgans
de govern, el funcionament del Consell de Direcció, i l’estructura orgànica interna
i el règim de funcionament de l’Agència, els quals s’han de regir pels principis de
desconcentració de funcions, participació i proximitat territorial.
3. La representació de la Generalitat en el Consell de Direcció de l’Agència de la
Natura de Catalunya hi té una majoria absoluta de vot. El règim d’adopció d’acords
i funcionament del Consell de Direcció se subjecta a la normativa general sobre òrgans
col·legiats aplicable a la Generalitat.
4. El Consell de Direcció de l’Agència de la Natura de Catalunya està compost
per:
a) El president, que és el conseller del departament competent en matèria de
medi ambient.
b) El vicepresident, que és el secretari general del departament competent en
matèria de medi ambient.
c) Els vocals següents:
1r. El director de l’Agència.
2n. Tres representants del departament competent en matèria de medi ambient.
3r. Quatre persones, amb rang mínim de director general, en representació dels
altres departaments de la Generalitat, de les quals com a mínim dues ho han d’ésser
en representació del departament competent en matèria d’agricultura, ramaderia,
política forestal, caça i pesca, i desenvolupament i vigilància rural.
4t. Dos representants de les administracions locals competents, designats per
meitats entre les dues organitzacions d’ens locals més representatives a Catalunya.
5è. Un representant de les administracions locals supramunicipals amb més
competències en la gestió d’espais naturals protegits, designat pel conseller del departament
competent en matèria de medi ambient.
6è. Un representant del sector agrari, designat per l’organització agrària més representativa
a Catalunya.
7è. Un representant dels propietaris de forests de titularitat privada, designat per
l’entitat més representativa a Catalunya.
8è. Un representant del sector pesquer o marítim, designat pel Consell Català de
Cogestió Marítima.
9è. Un representant de les entitats naturalistes, designat pel conseller del departament
competent en matèria de medi ambient.
10è. Un representant de les entitats ecologistes, designat pel conseller del departament
competent en matèria de medi ambient.
11è. Un representant dels centres de recerca en patrimoni natural i biodiversitat,
designat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.
5. Els estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya han de determinar la composició
de la Comissió Social, que ha de tenir un màxim de trenta membres. S’ha de
garantir una representació suficient i representativa del conjunt d’actors, incloent-hi
com a mínim representats de la propietat rural, dels sectors agrari, forestal, pesquer,
naturalista i conservacionista, ecologista, excursionista i turístic, i de les activitats
marítimes.
6. Els estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya han de determinar la composició
de la Comissió Científica, que ha de tenir un màxim de vint-i-cinc membres.
7. El president del Consell de Direcció pot convidar experts a les reunions, en
funció dels temes a tractar, amb veu i sense vot.
8. Els estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya han de determinar el mecanisme
de relació de la Comissió Social i de la Comissió Científica amb el Consell
de Direcció, a fi de garantir llur participació en la presa de decisions del Consell.

Article 5. Participació i coordinació territorial
1. L’Agència de la Natura de Catalunya, per a exercir les seves funcions, ha de
promoure la participació, d’acord amb els seus estatus i la normativa vigent, de les
administracions públiques i les entitats locals, els consorcis, les entitats privades
sense afany de lucre i, si es tracta de terrenys de titularitat privada, amb el propietari,
arrendatari o titular d’un dret real que impliqui possessió.
2. Els estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya han d’establir la creació
d’òrgans descentralitzats de participació i de col·laboració activa en la presa de decisions
de la societat civil i el conjunt d’actors del territori en els diversos àmbits en
què s’estructura territorialment l’Agència. Per això, l’Agència s’ha de dotar dels recursos,
humans i d’altra naturalesa, necessaris per a desplegar una governança que
fomenti la col·laboració activa amb els actors de cada territori.
3. Els estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya han d’establir els instruments
de coordinació i seguiment amb els departaments de la Generalitat més directament
concernits en les polítiques del patrimoni natural i amb les administracions
que gestionen espais naturals protegits.
4. L’Agència de la Natura de Catalunya pot assessorar els propietaris, arrendataris
o titulars de drets reals sobre finques rústiques que contribueixen a l’assoliment
dels objectius d’aquesta llei, i signar-hi acords de conservació. Els acords de conservació
de l’Agència tenen la mateixa consideració legal que els acords de custòdia del
territori amb relació als objectius i funcions d’aquesta llei.

Article 6. Contracte programa
1. El departament competent en matèria de medi ambient i l’Agència de la Natura
de Catalunya han d’establir un contracte programa, aprovat cada sis anys, que
ha d’incloure, com a mínim, la definició biennal dels objectius que s’han d’assolir,
la previsió de recursos i pressupost necessaris, els resultats que cal obtenir i els instruments
de seguiment i control i d’avaluació a què l’activitat de l’entitat s’ha de sotmetre
durant la vigència del contracte.
2. El contracte programa ha de fixar els compromisos econòmics amb càrrec als
pressupostos de la Generalitat per a l’exercici de les funcions de l’Agència de la Natura
de Catalunya.
3. L’Agència de la Natura de Catalunya ha d’avaluar, com a mínim cada sis anys,
l’estat del patrimoni natural i la biodiversitat, i l’efectivitat de les polítiques de conservació.

Article 7. Règim econòmic, financer i patrimonial
1. L’Agència de la Natura de Catalunya gaudeix d’autonomia financera plena. Els
espais naturals de protecció especial gaudeixen del règim d’autonomia econòmica.
2. Els recursos econòmics de Agència de la Natura de Catalunya són constituïts
per:
a) Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat, que en
cap cas no poden ésser inferiors a les consignades en el moment d’aprovació de
l’Agència.
b) La totalitat del Fons per al Patrimoni Natural.
c) Les aportacions procedents d’altres administracions públiques catalanes, de
l’Administració general de l’Estat, de la Unió Europea o d’altres organismes internacionals.
d) Els ingressos de dret públic i dret privat derivats de la prestació dels seus serveis
i de l’acompliment de les seves activitats.
e) Les subvencions, les donacions, les herències, els llegats i qualsevol altra aportació
de persones o entitats públiques i privades.
f) Les rendes, els fruits, els interessos i els productes dels béns i drets propis o
que tingui adscrits.
g) Els crèdits, préstecs i avals que li siguin concedits, d’acord amb la normativa
vigent.
h) Els ingressos procedents de sancions administratives i els derivats de resolucions
judicials.
i) Els impostos, taxes i preus públics la recaptació dels quals s’afecti a l’Agència
en el marc legal corresponent.
j) Qualsevol altre recurs que la llei permeti.
3. El pressupost de l’Agència de la Natura de Catalunya és anual i únic, i s’ha
de subjectar al règim pressupostari que estableix el text refós de la Llei de finances
públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, i
el text refós de la Llei de l’Estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret
legislatiu 2/2002, del 24 de desembre.
4. L’Agència de la Natura de Catalunya gaudeix de les exempcions i els beneficis
fiscals que corresponen a la Generalitat.
5. Els contractes que subscrigui l’Agència de la Natura de Catalunya s’han d’ajustar
al que estableix la normativa dels contractes de les administracions públiques,
amb les particularitats derivades de la seva organització i el seu funcionament.
6. El règim de comptabilitat de l’Agència de la Natura de Catalunya és el corresponent
al sector públic.
7. L’Agència de la Natura de Catalunya ha de desenvolupar el seu propi programa
d’adquisició de sòl per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
També ha d’establir els mecanismes adequats per a col·laborar amb l’Institut Català
del Sòl en l’adquisició, gestió, transmissió, cessió o permuta de terrenys d’especial
interès per al desenvolupament de la infraestructura verda de Catalunya.
8. Els béns immobles que, per adquisició directa, per donació o per una altra forma
aplicable, formin part del patrimoni de la Generalitat amb la finalitat principal
de conservar el patrimoni natural i la biodiversitat s’han d’adscriure a l’Agència de
la Natura de Catalunya, que els ha de gestionar, sens perjudici de la coordinació que
correspongui amb els altres departaments de la Generalitat.
9. Les propietats de la Generalitat situades en espais naturals protegits que estan
incloses en el Catàleg de forests d’utilitat pública i que no tenen funció d’explotació
forestal s’han d’adscriure a l’Agència de la Natura de Catalunya, si escau descatalogant-
les, sens perjudici de la coordinació necessària amb el departament competent
en matèria de gestió forestal.
10. L’Agència de la Natura de Catalunya pot utilitzar excepcionalment, d’acord
amb la legislació vigent, si ho justifica la seva declaració d’utilitat pública per motius
de conservació, els mecanismes d’expropiació, d’establiment de servituds, i de tempteig
i retracte en els espais protegits i en altres espais de la infraestructura verda.

Article 8. Règim de personal
1. El personal de l’Agència de la Natura de Catalunya es regeix pel dret laboral,
llevat dels llocs de treball que, amb relació a la naturalesa de llur contingut, especialment
si comporten l’exercici de potestats administratives o potestats públiques,
es reservin al personal funcionari públic.
2. El personal de l’Agència de la Natura de Catalunya ha d’ésser funcionari o laboral
en els mateixos termes i condicions establerts per al personal de l’Administració
de la Generalitat, d’acord amb la legislació aplicable.
3. Els llocs de treball de l’Agència de la Natura de Catalunya, inclosos els directius,
s’han de cobrir per mitjà de processos de selecció públics, amb criteris de professionalitat,
transparència, mèrits i capacitat.

Article 9. Règim de control
1. El control financer de l’Agència de la Natura de Catalunya es duu a terme
d’acord amb el que estableix l’article 71 del text refós de la Llei de finances públiques
de Catalunya.
2. L’Agència de la Natura de Catalunya ha d’aprovar anualment una memòria
d’activitats i de valoració de resultats. La presidència del Consell de Direcció l’ha
de lliurar al Govern i al Parlament i l’ha de fer pública.

Disposicions addicionals
Primera. Subrogació de drets i obligacions
L’Agència de la Natura de Catalunya se subroga en la titularitat dels drets i les
obligacions del departament competent en matèria de medi ambient en l’àmbit de
competències que aquesta assumeix.
Segona. Personal laboral i funcionari
1. El personal funcionari que en la data de constitució de l’Agència de la Natura
de Catalunya presti serveis en el departament competent en matèria de medi ambient
exercint funcions que, d’acord amb aquesta llei, són assumides per l’Agència
s’integra en aquesta i resta en la condició de personal funcionari. El personal que en
la data de constitució ocupa interinament una plaça de funcionari s’integra també
en l’Agència i resta en la seva condició de personal interí.
2. L’Agència de la Natura de Catalunya, si es generen nous llocs de treball, els ha
d’oferir en igualtat de condicions a tot el personal d’acord amb el procediment aplicable.
El personal funcionari es pot acollir a aquesta opció i, en el cas d’obtenir un
lloc de treball, resta en la situació d’excedència voluntària per incompatibilitats i se
li reconeix l’antiguitat. En cas que no es vulgui acollir a aquesta opció, manté sense
cap alteració la seva condició de funcionari i roman en el seu lloc de treball, que s’ha
de definir en la relació de llocs de treball com a lloc a extingir.
3. El personal laboral s’integra a l’Agència de la Natura de Catalunya per aplicació
del mecanisme de successió d’empresa d’acord amb el que estableix l’article
44 de l’Estatut dels treballadors. El personal laboral fix afectat resta, respecte a
l’Administració de la Generalitat, en la situació d’excedència voluntària per incompatibilitat,
d’acord amb el que estableix la disposició addicional segona del
sisè conveni únic d’àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat. Pel
que fa al personal laboral temporal, s’integra a l’Agència en la mateixa situació
contractual.
4. El personal de Forestal Catalana, SA, que exerceix funcions tècniques i de
gestió directament atribuïbles a l’Agència de la Natura de Catalunya s’integra a
l’Agència per aplicació del mecanisme de successió d’empresa d’acord amb el que
estableix l’article 44 de l’Estatut dels treballadors. El personal laboral fix s’integra
amb aquesta condició si s’acredita l’accés a Forestal Catalana, SA, com a treballador
fix, d’acord amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat. Altrament,
s’integra com a personal laboral indefinit no fix. El personal laboral temporal s’integra
a l’Agència amb aquesta condició.
Tercera. Cogestió de terrenys forestals i coordinació entre l’Agència de
la Natura de Catalunya i l’òrgan competent en matèria forestal
1. Els terrenys forestals de titularitat de la Generalitat situats a l’interior d’espais
naturals de protecció especial o que s’han determinat com a boscos singulars, madurs
o destinats a l’evolució natural han d’ésser cogestionats entre l’òrgan de gestió
d’aquests espais i l’òrgan competent en matèria forestal.
2. S’ha d’establir una comissió de coordinació entre l’Agència de la Natura de
Catalunya i l’òrgan competent en matèria forestal per a acomplir les tasques d’ordenació
i de gestió forestals en els terrenys forestals de titularitat de la Generalitat
a què fa referència l’apartat 1. En l’ordenació i gestió d’aquests terrenys preval la
conservació i el millorament del patrimoni natural i la biodiversitat, que cal compatibilitzar
amb la gestió forestal sostenible. Els instruments de gestió forestal que
s’aprovin sobre aquests terrenys requereixin l’informe previ vinculant de l’òrgan
gestor de l’espai.
3. La comissió de coordinació a què fa referència l’apartat 2 ha d’emetre un informe
favorable, per unanimitat, sobre la planificació i ordenació de la xarxa de boscos
singulars, madurs o destinats a l’evolució natural. La gestió i titularitat d’aquests
boscos és la que correspongui en cada cas.
Quarta. Boscos singulars, madurs i destinats a l’evolució natural
El Govern, en el termini de dos anys a comptar de la publicació d’aquesta llei,
ha d’adoptar mesures per a determinar els boscos que s’han de considerar singulars,
madurs i destinats a l’evolució natural.
Cinquena. Gestió dels espais agraris
L’Agència de la Natura de Catalunya i el departament competent en matèria d’espais
agraris han d’establir els mecanismes de coordinació i col·laboració necessaris
per a la gestió dels espais agraris, d’acord amb la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels
espais agraris, tenint en compte llur aptitud productiva i la necessària gestió i protecció
del medi natural, d’acord amb la legislació ambiental.
Sisena. Fons del Patrimoni Natural
1. El Fons del Patrimoni Natural és un fons de caràcter públic, sense personalitat
jurídica, que s’integra en el pressupost del departament de la Generalitat competent
en matèria de patrimoni natural i biodiversitat. En el moment en què es constitueixi
l’Agència de la Natura de Catalunya, el Fons s’ha d’integrar en el pressupost
d’aquesta entitat.
2. El Fons del Patrimoni Natural té l’objectiu d’impulsar actuacions relacionades
amb la conservació, gestió, millora i valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.
3. El Fons del Patrimoni Natural s’ha de dotar amb el 50% dels ingressos obtinguts
de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció
mecànica. També es pot dotar amb qualsevol altra font de recursos econòmics que
el Govern consideri adequada.
4. Es poden destinar recursos econòmics del Fons del Patrimoni Natural a la dotació
dels mitjans tècnics i humans necessaris per a gestionar-lo.
Setena. Paritat en els òrgans
Els òrgans creats per aquesta llei no es poden constituir fins que no es compleixi
la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, pel que fa a la
paritat mínima.

Disposicions transitòries
Primera. Òrgans i entitats afectats per la creació de l’Agència de la
Natura de Catalunya
Els òrgans i les entitats afectats per la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya
mantenen l’adscripció orgànica o la naturalesa jurídica i continuen complint
llurs funcions fins a l’entrada en vigor del reglament que en reguli l’estructura dins
l’Agència i, si escau, el règim de gestió desconcentrada.
Segona. Constitució de l’Agència de la Natura de Catalunya
L’Agència de la Natura de Catalunya s’ha de constituir en el moment que es dicti
el decret que n’aprovi els estatuts.
Tercera. Règim excepcional per a la posada en funcionament de
l’Agència de la Natura de Catalunya
Es pot establir un règim excepcional per a la posada en funcionament de l’Agència
de la Natura de Catalunya, amb la finalitat que no estigui subjecta a les limitacions
genèriques que pugui establir la legislació pressupostària en matèria de personal
destinades al conjunt del sector públic de la Generalitat, llevat que s’indiqui el
contrari i sens perjudici de la normativa estatal bàsica.

Disposicions finals
Primera. Funcions de l’Agència de la Natura de Catalunya a la Vall d’Aran
En l’àmbit territorial de la Vall d’Aran, el Consell General d’Aran exerceix les
funcions de l’Agència de la Natura de Catalunya que corresponen a competències
transferides pel Govern de la Generalitat al Consell. L’Agència i el Consell han d’establir
acords, protocols i sistemes de treball per a la coordinació i col·laboració mútua
en projectes que afectin les dues parts.
Segona. Preceptes que comporten despeses
El preceptes que comportin despeses amb càrrec als pressupostos de la Generalitat
produeixen efectes a partir de l’entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent
a l’exercici pressupostari immediatament posterior a l’entrada en vigor
d’aquesta llei.
Tercera. Estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya

El Govern ha d’aprovar els estatuts de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat
en el termini d’un any a comptar de la publicació d’aquesta llei.
Palau del Parlament, 19 de febrer de 2020
La secretària de la Comissió, Rosa Maria Ibarra Ollé; el president de la Comissió,
Lucas Silvano Ferro Solé

ESMENES RESERVADES PER A DEFENSAR EN EL PLE
ESMENES RESERVADES PEL GRUP PARLAMENTARI DE CIUTADANS
(Entre parèntesis el número d’esmena del grup.)
7 (6), 8 (7) 11 (8), 13 (9), 15 (10), 16 (11), 18 (12), 21 (13), 24 (14), 25 (15), 26 (16),
27 (17), 28 (18), 29 (19), 30 (20), 32 (21), 38 (22), 42 (23), 43 (24), 44 (25), 45 (26),
49 (27), 51 (28), 56 (29), 72 (32), 74 (33), 78 (34), 79 (35), 80 (36), 81 (37), 82 (38),
83 (39), 84 (40), 85 (41), 86 (42), 87 (43), 88 (44), 89 (45), 90 (46), 91 (47), 92 (48),
93 (49), 94 (50), 95 (51), 96 (52), 97 (53), 98 (54), 99 (55), 100 (56), 101 (57), 102 (58),
103 (59), 106 (60), 111 (61), 125 (63), 129 (67), 133 (69), 134 (70), 144 (71), 149 (1),
154 (2), 156 (3), 163 (4)

ESMENES RESERVADES PEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA – UNITS PER
AVANÇAR
(Entre parèntesis el número d’esmena del grup.)
50 (10), 115 (16), 136 (19), 137 (20)
ESMENES RESERVADES PEL GRUP PARLAMENTARI DE CATALUNYA EN COMÚ
PODEM
(Entre parèntesis el número d’esmena del grup.)
17 (2), 23 (5), 31 (6), 53 (12), 55 (14), 66 (19), 113 (25), 114 (26)
ESMENES RESERVADES PEL SUBGRUP PARLAMENTARI DE LA CANDIDATURA
D’UNITAT POPULAR – CRIDA CONSTITUENT
(Entre parèntesis el número d’esmena del subgrup.)
5 (2), 9 (3), 12 (4), 33 (5), 52 (6), 57 (8), 73 (9), 132 (12)
3.10. Procediments que es clouen amb l’adopció de resolucions
3.10.25. Propostes de resolució
Proposta de resolució sobre la construcció d’un centre d’urgències
d’atenció Primària a Premià de Mar
250-01110/12
PRÒRROGA DEL TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Sol·licitud: GP JxCat (reg. 59442).
Pròrroga: 1 dia hàbil.
Finiment del termini: 28.02.2020; 10:30 h.
Proposta de resolució sobre l’adopció de mesures per a evitar la
corrupció
250-01111/12
PRÒRROGA DEL TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Sol·licitud: GP JxCat (reg. 59443).
Pròrroga: 1 dia hàbil.
Finiment del termini: 28.02.2020; 10:30 h.

 




%d bloggers like this: