Què fer si trobem un animal ferit o desorientat

De vegades ens pot passar que trobem un animal salvatge desprotegit al bosc o en alguna zona propera a un bosc. Quan es tracta d’una cria que sembla abandonada, el millor és no fer res ja que si la toquem la mare pot no reconeixer-la per l’olor i no ocuparse’n més d’ella, la qual cosa l’abocaria a una mort segura. D’altra banda, emportar-nos una cria a casa pot posar en perill la seva supervivència.

En canvi, hi ha altres situacions en les quals sí podem salvar la vida a un animal: quan veiem que està ferit o desorientat. Per exemple, si veiem un isard coix, ja que pot haver-se trencat una pota relliscant amb la neu dels canons que es fan servir a pistes per fer neu artificial, ja que aquesta té més tendència a glaçar-se que la neu natural.

Sovint no podrem estar segurs de si a l’animal li passa realment alguna cosa o si és millor no intervenir. Una pista important és el lloc de la trobada. Si aquesta és inusual, és molt possible que efectivament l’animal es trobi en dificultats.

Fa unes setmanes vaig trobar un eriçó aturat al bell mig del carrer Font Moreu de La Molina, en un tram no asfaltat que travessa un bosc.

En un principi vaig pensar que havia patit una topada amb un cotxe però no li vaig apreciar cap ferida. Llavors el vaig agafar i el vaig deixar en un lloc segur (veure foto a dalt).

No obstant, vaig notar que gairebé no reaccionava i vaig pensar que potser no estava bé però no sabia què fer ni a on trucar.  

A casa vaig enviar un missatge a la Núria Martí demanant-li consell i em va recomenar de trucar al 112, el número de telèfon per a emergències, ja que es tractava d’una espècie protegida.

Llavors vaig anar a buscar l’eriçó, el vaig agafar amb un buff, el vaig posar en una capsa de cartró i m’el vaig endur a casa. Un cop a casa, vaig trucar al 112.

L’home que va atendre la meva trucada em va demanar les dades de contacte i em va dir que aviat algú es posaria en contacte amb mí.

Mentre esperava la trucada vaig anar a buscar algunes branques petites i vegetació per què l’eriçó estigués mès còmode (veure foto següent).

Van passar les hores i no em va trucar ningú. Ja era tard i no vaig insistir. Vaig pensar que segurament els havia semblat un tema sense importància donades les situacions que estaven habituats a atendre.

Al matí següent vaig tornar a trucar i en aquesta ocasió em van posar en contacte amb els agents rurals de Catalunya. Una agent d’aquest cos em va dir que posés un pot amb aigua al costat de l’eriçó i que de seguida el passarien a buscar. Passats uns minuts em va trucar un altre agent i em va dir que arribarien en una hora.

En efecte, al cap d’una hora em vam trucar i em van dir que estaven pujaven d’Alp. Vaig sortir al carrer amb la capsa on tenia l’eriçó i al cap de pocs minuts va arribar una gran furgoneta del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.

Els dos agents que em van atendre em van dir que es tractava d’una femella que segurament s’havia desorientat degut a la sobtada baixada de temperatures d’aquells dies (principis d’octubre) i que probablement havia entrat en un estat de semi-hivernació. Van afegir que la tindrien en observació durant un temps i que un cop la veiessin en bon estat la tornarien al bosc. Em van fer signar un “acta de recollida i dipòsit d’animal“.

Pot sorprendre que per a un cas com aquest truqués al 112, que és el telèfon per a emergències mèdiques o d’altres situacions de vida o mort, però els agents rurals em van dir que és precisament el que s’ha de fer, ja que des d’aquest número els deriven els casos que els corresponen.

 

 

 

 




%d bloggers like this: