PLATAFORMA SALVEM LA MOLINA

DESGLOSSAMENT PER BLOCS DEL DOCUMENT DIRIGIT A L’EQUIP DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT D’ALP

Primer bloc Decrets de protecció de la legalitat urbanística.

6- ABOCAMENT IL·LEGAL ADOSSAT A L’HOTEL LA MOLINA

Aviat farà un any que un regidor de l’anterior legislatura de l’ajuntament d’Alp va cometre la bretolada de fer un abocament il·legal de terra i pedres a sobre d’un sòl urbà qualificat com a domini esquiable. Aquest despropòsit ha ocasionat un greu perjudici i la lògica indignació de tots els/les veïns/es de la zona, per les molèsties i el perill que comporta. Van interposar nombroses denúncies dirigides a l’anterior consistori de l’ajuntament apel·lant als drets individuals i col·lectius, pels quals l’alcalde té la obligació per imperatiu legal d’atendre a tot el conjunt de les persones afectades. Aquest emprant tot tipus de subterfugis pretenia legalitzar una infracció molt greu.

Per tot això, li prego que per tal d’ evitar mals majors, emprenguin amb la màxima urgència les actuacions que els seus càrrecs municipals els hi atorguen i que es reverteixi immediatament la realitat física alterada del terreny fent retirar l’abocament il·legal de terra i pedres per restablir la legalitat urbanística i evitar els riscos existents.

7- ESVORANC A LA MUNTANYA

Anant en direcció a pistes, passat l’hotel La Molina, just al marge esquerra de l’avinguda d’Alp, ens trobem un esvoranc resultat d’una edificació plurifamiliar que la explosió de la bombolla immobiliària va aturar. Amb el temps transcorregut (gairebé 10 anys) és evident novament la inacció de l’anterior ajuntament.

Arranjar aquest impacte paisatgístic és bastant senzill, fer un acopi de terres sobrants d’altres indrets, sota el control del mateix consistori, acabant l’última capa amb terra vegetal i sembrant d’herba per tal de retornar l’indret al seu estat original.

9- EDIFICI AVET

Fa gairebé 30 anys que venim patint aquesta agressió al paisatge, un edifici en deplorable estat de ruïna situat a primera línia del poble. Un lamentable panorama a la vista de tothom tan per carretera com per ferrocarril. La imatge que ofereix en absolut és d’una població que aspira

a ser candidata a uns jocs olímpics d’hivern. Observin les anteriors poblacions que han estat seus olímpiques i comparin. L’associació està extenuada de reclamar i exigir a l’ajuntament que tramiti el corresponent expedient municipal per eradicar aquesta xacra. La solució no és gens complicada: la rehabilitació integral de les 4 façanes obligada per imperatiu legal. Si el titular de l’immoble surt amb algun subterfugi, ordre de demolició immediata. L’interès col·lectiu ha de prevaldre sobre el privat.

Respecte a l’edifici Avet és molt sospitosa la permissibilitat de l’antic consistori capejant les diverses denuncies formulades a tort i a dret. Però més escandalós és que el mateix ajuntament dintre del mateix barri ha resolt un expedient de la legalitat urbanística ordenant l’enderroc d’un minúscul magatzem, una marquesina i un estenedor d’una finca que MAI ha estat denunciada i que, a més, no altera l’harmonia de l’entorn com l’altra. Com és evident l’associació ha desautoritzat la executivitat de l’acord de junta de govern local amb data de 20 de setembre de 2018, el qual decretava l’enderroc dels mencionats en un termini de 30 dies.

L’esmentada desautorització s’ha portat a terme mitjançant el jutjat contenciós-administratiu número 3 de Girona. A més a més s’ha posat en coneixement del ministeri fiscal per depurar les possibles responsabilitats penals derivades de l’actuació dels funcionaris i autoritats de l’administració local. Això va irritar en gran mesura als afectats però l’associació no està disposada a tolerar ni l’abús i encara menys la desviació de poder.

Per tots aquets lamentables i recents fets els hi sol·licitem que resolguin d’immediat un ordre de rehabilitació integral de les 4 façanes de l’edifici Avet o en els seu defecte l’enderroc instantani de l’immoble.

10- EDIFICI FORN DE LA CALÇ.

Un immoble inacabat des de fa 60 anys amb un estat deplorable de les façanes i just a tocar al vial públic de l’Avinguda d’Alp amb el consegüent impacte paisatgístic.

Exigim que l’ajuntament emprengui les mateixes mesures legals que amb l’edifici Avet.

11- HANGAR DE LES MÀQUINES LLEVANEUS.

Fa 40 anys l’ajuntament d’Alp va decidir autoritzar la instal·lació d’una nau per tancar les màquines llevaneus a La Molina, també com l’edifici Avet a primera línia del carrer i del ferrocarril. Una nau metàl·lica

actualment plena de grafitis, i un dipòsit de potassa adossat a un lateral: un vetust mur de formigó escrostonat cobert amb una planxa metàl·lica rovellada i tancat amb un portalot metàl·lic també rovellat.

El sistema de càrrega de la potassa a les màquines llevaneus consisteix en utilitzar la pala mecànica d’una retroexcavadora amb el consegüent vessament de la sal a més de l’abocament dels blocs que queden adherits al camió de transport que conjuntament van a parar per tota la esplanada, amb els lixiviats desembocant directament al riu del costat, incomplint totes les normatives tant de l’ACA com estatal com les directives europees.

El més escandalós d’aquesta atrotinada infraestructura és que no dona cap servei de neteja de la neu a La Molina. La seva funció és la de netejar la neu del poble d’Alp i de l’estació d’esquí de Masella.

Això sí, de netedat molta. Quan finalitza la temporada d’hivern es posen les caixes dels camions aculades a la llera del riu i amb una mànega d’aigua a pressió es deixen ben lluents, a punt per iniciar el mateix cicle l’any vinent. I així portem 40 anys!

L’ajuntament té dues opcions:

1. a- Donat que aquesta empresa no dona cap servei a La Molina, s’agafi la nau i el dipòsit de potassa (els dos elements són desmuntables) i s’instal·lin al nucli urbà d’Alp.
2. b- En el cas de no ser factible la primera opció, pel fet de desmerèixer l’entorn d’Alp, sol·licitem pel dret que ens correspon com a part del municipi (no suburbi), s’exigeixi al titular de dita empresa la instal·lació d’una nau digne i un dipòsit de potassa homologat, ambdós adaptats al paisatge.

Disculpin la curiositat però volem saber quan i de quina forma es portarà a terme aquest acte d’urgent resolució.

13- CONTENCIÒS DE L’ABOCADOR IL·LEGAL A ZONA DE LA CARRETERA DE LES AIGÜES

Mereix especial interès aquest abocador de 80.000 m3 de, suposadament, terres i runes que van abocar-se il·legalment en un bosc protegit. De fet no sabem exactament que hi ha a sota.

En el 2015 el TSJC va emetre sentència favorable a la nostra associació per la que l’ajuntament havia d’obligar al propietari del terreny Sr. Vilaseca a fer la corresponent rehabilitació total de la zona, dient havia de quedar com era abans de l’abocament.

L’anterior consistori va dir en un ple de l’ajuntament a finals del 2015 que ja havia estat rehabilitat. Sobre el terreny està claríssim que això no és així: únicament es van fer petites replantacions de pins en algunes petites àrees, no es va treure res de les terres abocades ni modificar en absolut les fortes pendents que hi han.

Alhora la conselleria de Territori i Sostenibilitat va emetre una resolució per la que ens donava la raó en quant a la superfície a regenerar i que s’havia de fer sota la seva pròpia supervisió.

Davant això el propietari va interposar un contenciós contra la resolució de la pròpia Conselleria.

L’antic consistori no va moure un dit per revertir la situació, podent-ho fer perfectament.

És així que, tal com ens aconsella el nostre advocat, demanem al nou consistori, que faci el que s’havia d’haver fet ja, que és exigir al propietari en execució de la sentència dictada per TSJC que rehabiliti totalment aquest indret, retirant tot els materials abocats i procedint a la replantació d’arbres. Sempre ha estat un punt bàsic i emblemàtic de les nostres reivindicacions i no pararem fins aconseguir-ho.

Segon bloc Pla especial urbanístic i balança fiscal de La Molina

2- EL REMUNTADOR D’ENLLAÇ

Recuperar el remuntador que enllaçava el barri de l’estació i l’estació de RENFE amb el barri del centre i amb la zona de Supermolina és una tasca que creiem inqüestionable. Donada la dispersió del nucli urbà de La Molina és fa imprescindible un mitjà de transport mecànic d´ús públic que el vertebri i el cohesioni.

Així com la seva clausura va ser una de les principals causes del declivi del barri de l’estació i La Molina centre, la recuperació d’aquest mitjà de transport mecànic contribuirà a revertir l’efecte suburbi que pateixen.

Nosaltres estem convençuts que l’ajuntament hi juga un paper molt important per aconseguir aquesta noble fita. La Molina és la única estació d’esquí de tot l’estat comunicada per ferrocarril. Aquest remuntador és la unió lògica que comunica instal·lacions de ferrocarril amb remuntadors existents a cotes superiors, una continuïtat en la cadena de transport que és absurd deixar interrompuda. És indispensable aprofitar les

potencialitats naturals de la infraestructura existent. No fer-ho és pot entendre com una voluntat conscient de mantenir l’estat actual d’ amputació i mutilació de La Molina.

Sens dubte aquest remuntador mecànic junt amb el ferrocarril és un dels mitjans de transport més econòmic, més ecològic i més sostenible.

És necessari elaborar un Pla Especial Urbanístic, que contempli la instal·lació de l’esmentat remuntador com a infraestructura imprescindible i prioritària .

12- ESTAT DE COMPTES MUNICIPAL I CONTENCIOSOS.

La balança fiscal de La Molina ha estat el secret més gelosament ocultat per l’anterior alcalde d’Alp.

L’associació li ha reclamat de forma reiterada. També veïns/es de primera i segona residència i tres quarts del mateix el síndic de greuges, que tampoc se’n ha sortit. Tot i que la legislació administrativa l’obligava retre els comptes municipals en total transparència, es va posar d’esquena a les 1.600 famílies residents a La Molina. A més d’aquestes famílies s’hi han d’afegir les empreses hoteleres, l’empresa de l’estació d’esquí de La Molina, les empreses de restauració, comerços i altres activitats que també tributen a l’ajuntament d’Alp.

El raonament és obvi: ocultar el descarat dèficit fiscal que La Molina ve patint. Considerem que en la gestió municipal no s’ha acotat la definició “interès general” i el resultat d’aquesta mala praxis és l’estat decrèpit del nostre nucli urbà.

En el discurs de cloenda que va fer l’anterior alcalde d’Alp, va manifestar amb orgull que deixava les arques municipals amb un saldo favorable de dos milions d’euros. Un estalvi econòmic acumulat amb les imprescindibles despeses municipals dins del nostre poble, les quals no va portar a terme. El deute històric contret amb La Molina durant els 8 anys del seu càrrec municipal, enlloc de disminuir-se, malauradament s’ha incrementat.

Altrament, aquest senyor en cap moment va manifestar la seva predisposició per trobar una sortida dialogada a les nombroses sentències fermes contra l’ajuntament d’Alp, fet que podia comportar greus conseqüències jurídiques i econòmiques al consistori que ell mateix dirigia. Evidentment no ha deixat cap estalvi a les arques municipals, ben el contrari, donat que no va eixugar el deute municipal pendent amb La Molina. La dictadura de la seva incompetència és el seu llegat: l’atzucac

jurídic en el que actualment es troba immers l’ ajuntament d’Alp i les possibles conseqüències econòmiques que se’n derivin.

Tanmateix, la nostra associació valora positivament la capacitat de l’actual equip de govern. Som coneixedors que l’objectiu pel qual s’han incorporat al consistori no és cap altra que vetllar per l’interès públic del municipi. Si vostès haguessin governat a l’Ajuntament d’Alp durant les dues legislatures anteriors, de ben segur no es trobaria en aquesta delicada situació. N’estem absolutament convençuts!

Per tot això sol·licitem amb la màxima contundència i amb caràcter urgent se’ns lliuri l’estat de comptes municipal específic, integra i detallat de La Molina durant els últims 5 anys.

Tercer bloc Obres a realitzar imprescindibles per la millora de l’entorn de La Molina.

1. PONT DE L’ESTACIÓ DE LA RENFE.

Un pas de vianants imprescindible per salvar la barrera que representen les vies del ferrocarril.

Durant els seus 80 anys d’existència no s’hi ha fet cap treball de manteniment de l’estructura metàl·lica. Actualment la jàsseres de suport es troben en avançat procés de corrosió, davant del risc de patir un accident és imprescindible la seva substitució; el paviment i les baranes també estan deteriorades. Per tant, s’ha de fer tota la part elevada del pont nova.

Donat el punt estratègic on es troba situat veiem convenient donar-li un caire emblemàtic, per tant quan es faci aquesta inversió imprescindible s’ha d’aprofitar l’oportunitat per embellir l’arribada amb tren a La Molina.

Com a mostra del nostre interès per millorar l’entorn del municipi, l’associació aportarà dues maquetes a escala 1:25 com a proposta.

ADIF, A PETICIÓ NOSTRE VA CEDIR LA SERVITUD DE PAS PER SOBRE EL PONT EN EL MES DE SETEMBRE DEL 2015, LA QUAL HA DE SER ACCEPTADA PER L’AJUNTAMENT.

3- AIGÜES PLUVIALS I AIGUA DE BOCA.

3.1)Tot el desguàs de les aigües pluvials desemboca a la xarxa general del clavegueram. Aquest fet suposa dos greus perjudicis pel municipi:

a) L’estació depuradora ubicada a la cota inferior del poble queda col·lapsada i no té prou capacitat per tornar l’aigua al riu ben depurada. La prova evident d’aquest fet és l’extinció de la truita de riu al Saltega. Caldria veure si succeeix el mateix a la depuradora de la cota superior.

b) L’altre greu perjudici és la capacitat d’absorció de la xarxa del clavegueram general. Quan cau un aiguat no té prou aforament i les arquetes de la cota baixa del poble fan de sobreeixidor, abocant tots els residus fecals al barri de l’estació.

Aquesta greu problemàtica requereix una solució urgent. Insistim, no permetrem que tant la Molina com , en particular, el barri de l’estació es converteixi en un suburbi.

3.2) En el cas d’aigua potable sabem existeixen grans pèrdues. Calen accions immediates.

4- ESTAT ACTUAL DELS VIALS PÚBLICS.

L’estat actual dels carrers del nostre nucli urbà donen una imatge penosa, presenten un estat molt precari, especialment, les voreres que estan gairebé totes deteriorades per l’efecte corrosiu de la potassa que s’aboca desmesuradament durant l’hivern al paviment. S’han de refer tot el ferm i les voreres que estiguin en mal estat. És convenient estudiar un sistema el qual ofereixi més durabilitat per tal de reduir les carregoses despeses de manteniment. És totalment realitzable. S’ha de reduir la gran quantitat de tones de potassa abocada al ferm dels carrers i a les voreres. A part del deteriorament, els lixiviats comporten una forta agressió al medi natural. Hi ha solucions alternatives a la potassa que demanem que s’avaluïn.

S’han de suprimir tots els ressalts dels vials principals. A part de no aconseguir reduir substancialment la velocitat dels vehicles, el soroll ocasionat per les frenades dels conductors incívics és una molèstia constant per al veïnat circumdant, principalment els nombrosos camions que hi circulen que sobrepassen amb escreix el límit de decibels permesos per la normativa, sent desitjable evitar el seu pas pel nostre nucli urbà. Es fa necessari substituir els esmentats ressalts per controls de radar per trams situats en els punts estratègics o altres mètodes que siguin efectius .

5- ESCOMBRARIES

Els contenidors d’escombraries és una altra imatge deplorable que ofereix el nostre nucli urbà. S’ha d’implantar un model homogeni que no ocasioni un impacte paisatgístic tant desagradable. Tenim la mostra a seguir en altres poblacions de muntanya més sensibilitzades amb l’harmonia de l’entorn.

Cal promoure una bona distribució dels contenidors i una efectiva separació d’escombraries.

9- LOCAL SOCIAL DE LA MOLINA.

Aquest edifici situat per sota dels apartaments la Solana de social només en té el nom. Actualment s’utilitza com magatzem d’eines i trastos de la brigada municipal. L’edifici en si té un estil de muntanya que no està gens malament; ara bé l’estat actual de deixadesa de la finca dona mala imatge de l’ajuntament. No demanem per La Molina, cap palau de congressos però un local una mica més social si que el necessitem. Examinin vostès mateixos i reflexionin quina és la causa per la qual el 90% de les persones que treballen a La Molina han d’anar a viure als pobles de la rodalia. La manca de local social també afavoreix això.

14. DOSSIER AMB D’ALTRES TEMES PENDENTS

Adjuntem un dossier sobre La Molina, pel vostre coneixement, on apareixen aquests greuges abans mencionats juntament amb d’altres degudament fotografiats, localitzats i explicats. Aquest va ser repetidament presentat a l’antic consistori per demanar solucions que van ser ateses en comptadíssimes ocasions. Per tant queden pendents d’arranjar nombrosos problemes que hem anat detectant i esperem siguin esmenats. (Dossier entregat en persona pel seu pes)

Quart bloc Ordenació urbanística del territori.

15. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM)

El mes de juny del 2009 l’ajuntament d’Alp va aprovar inicialment el Pla d’Ordenació urbanística Municipal (POUM).

Més del mateix. L’esmentat planejament era literalment una estafa econòmica urbanística i social als habitants de La Molina. La persona que es va auto proclamar per conduir un planejament de tal transcendència pel desenvolupament del municipi durant els propers 20 anys era la mateixa que ens ha convertit la esplanada de l’Hotel La Molina en un abocador de terra i pedres. Per aturar aquest planejament pseudo-

urbanístic a la mida d’aquest regidor i els seus acòlits, la nostra associació es va veure obligada a interposar 8 contenciosos administratius i una querella criminal contra l’alcalde, el tinent alcalde, el regidor d’urbanisme i contra un promotor immobiliari vinculat amb els funcionaris responsables de les greus infraccions. L’evidència d’aquesta grollera infracció va ser la reacció forçada de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona neutralitzant l’esmentat planejament i enviant-lo cap a la via morta. Aquest despropòsit ha estat costejat amb les arques municipals. Donat el greu perjudici econòmic ocasionat al municipi, l’associació es planteja demandar per la via penal, que als funcionaris municipals ja imputats per prevaricació urbanística continuada, els sigui ampliada la querella per malversació de cabals públics.

Tanmateix coincidim amb la necessitat d’elaborar un nou planejament urbanístic que s’adeqüi a les coordenades de l’interès general, no per tornar a satisfer el particular.

També li faig evident la lògica desconfiança per part nostra donada l’experiència viscuda amb els dos anteriors consistoris. Des del primer moment d’iniciar-se la redacció d’un nou planejament d’ordenació del territori volem ser-ne part activa, com també entenem es farà imprescindible un pla de participació ciutadana real, tant del primer com del segon resident.