Al·legacions sobre la pista d’esquí “Barcelona“

A l’IL·LM. ALCALDE D’ALP.

NÚRIA MARTÍ BATERA, amb DNI 37650502P actuant en nom i representació de l’ASSOCIACIÓ SALVEM LA MOLINA designant com a domicili a efectes de notificacions: Sr. Vicenç Torrent, Avda. D’Alp, nº 26 17537 La Molina (Girona) i al correu: nmarti4@xtec.cat

EXPOSA:

Que donada la presentació per part de FGC del “Projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable anomenat “PISTA BARCELONA DE DESCENS A LA MOLINA” en el vostre Ajuntament, procedim a remetre unes al·legacions.

AL·LEGACIONS:

En primer lloc , comentar que les nostres al·legacions són una aportació a la reflexió, entenem que en el context de canvi climàtic es fa difícil pensar en l’oportunitat de fer aquesta enorme pista, atenent als següents arguments molts d’ells reflectits en la pròpia DIA (Declaració d’Impacte Ambiental):

– Tala important d’arbrat i alteració, o possible pèrdua, d’espècies de flora endèmica o protegida, que segurament serà irreversible malgrat les mesures correctives de la DIA.

– Pèrdua de connectivitat entre espècies, considerant que es tracte d’una zona reconeguda com a tal en un informe que es cita en la DIA.

– Afectació dels cursos d’ aigües superficials, modificant el seu traçat i provocant un fort canvi en els mateixos, amb afectació del paisatge, flora i fauna que en depenen d’aquests, com és clar que passarà en el cas del Torrent de la Font Gran.

-Augment del grau d’erosió del terreny, sobretot en fase d’obres però també a posteriori per l’afectació de la vegetació autòctona amb més capacitat de retenció. Ho veiem en moltes pistes per molt que intenten replantar herba. A més es tracta d’una pista amb una forta pendent que es dona fonamentalment en la part intermèdia, justa abans i durant el trajecte pel Torrent de la Font Gran, que accelera aquest procés. Habitualment s’observa que en el interval de replantació, en cas de pluges prou importants, es formen xaragalls en els incipients sòls d’origen calcari i que en conseqüència accentuen l’erosió d’aquests, ja de per si prou escassos.

– Afectació greu de les aigües superficials i possiblement a les subterrànies sobretot en el cas del Torrent de la Font Gran provocant augment de terbolesa, contaminació sobretot durant les obres que afectarien a fauna i flora. També a més cal veure com afectarà a la Fauna i Flora després d’aquesta canalització, la pèrdua d’aquestes aigües.

– L’impacte en els sòls, flora i fauna de totes les rases per instal·lar canons, que després alhora generen impacte visual.

– Creiem que actualment si es fes una nova DIA els criteris serien més restrictius que els establerts en l’existent ja que ens trobem en una situació de Emergència Climàtica que en el 2012 no havia estat declarada, malgrat els avisos reiterats dels científics.

– La observació d’altres actuacions similars fetes a la pròpia La Molina i a d’altres estacions d’esquí al llarg de la seva existència, posa en evidència que per molta cura que es tingui i moltes mesures preventives i correctives que es facin l’entorn queda greument tocat.

– Cal pensar que amb les últimes dades de l’augment de la velocitat del canvi climàtic aquest provoca afectacions més greus al conjunt de la zona mediterrània i dins d’aquestes, amb més gravetat, a les zones fredes com són els PIRINEUS . Tindrem unes temperatures que no permetran , malgrat la innivació artificial, el manteniment d’aquestes pistes en bones condicions i durant un període mínim de temps al any raonable, i a més en tot cas, caldria una despesa energètica addicional que entra en contradicció amb els objectius d’estalvi energètic al que ens veurem abocats. Aquest canvi climàtic accelerat implica una reconversió de les estacions d’esquí en estacions d’alta muntanya.

– D’altra banda entenem que la justificació del projecte de la pista i l’aprovació de la despesa pública associada és per la seva utilització ens uns hipotètics JJOO, de dubtosa realització a dia d’avui, ja que també aquests jocs resten pendents de la realització d’una consulta popular, entre d’altres problemàtiques per a la seva viabilitat.

– La despesa necessària per fer tota l’obra està al voltant de 2,5 milions d’€, segons fonts dels medis de comunicació, o com a mínim el 1.469.990,90 de despesa bàsica sumant la d’Alp i la de Bagà més part de pressupostos encara per avaluar, segons el propi projecte. Creiem seria millor canalitzar-la en ajudar a fer el remuntador des de l’estació del tren com a servei públic per tots els usuaris de La Molina i els seus visitants que pugen en tren o en cotxe, evitant contaminació afegida, o per arranjar el patrimoni històric molt deteriorat o les pròpies infraestructures de La Molina en estat lamentable o la línia de tren de rodalies R3. Com podem pensar en aquestes infraestructures per uns JJOO quan estem veient les mancances de La Molina? Entenem que llavors es faran tots aquests arranjaments, ja que seria lamentable fer uns jocs en un lloc poc endreçat, no?

PER TOT AIXÒ,

SOL·LICITEM:

Ens siguin admeses aquestes al·legacions per tant d’obrir en la seu dels poders públics implicats una reflexió que pugui fer variar la pròpia definició del projecte, majoritàriament en el sentit de que s’anteposi la cura del medi ambient per davant dels interessos econòmics -i d’altres tipus- de curta visió, ignorant d’altra banda la greu situació mundial de canvi climàtic i econòmica, que obliga a tots i especialment als poders públics a prioritzar el destí dels recursos econòmics, ja de per sí escassos, allà on son realment necessaris.

Atentament,

Núria Martí

Associació Salvem La Molina




A %d bloguers els agrada això: